Des del segle XIII, la família Oliveres està documentada a Lliçà d'Amunt, situats prop de la sagrera i de la masia de Can Puig. La masia i les terres dels Oliveres eren del monestir de Sant Miquel de Fai. També eren emfiteutes dels Puig, amb el pagament de set quarteres de forment el dia 1 d'agost. Per exemple, Pere Batlles i Rafaela, muller seva, van establir el 1428 un camp a Joan Oliveres prop del mas Oliveres.
El patrimoni dels Oliveres va incrementar-se gràcies a la política matrimonial de casar a l'hereu amb famílies benestants del Vallès. Prova d'això és el matrimoni entre Julià Sala i Francesca Palau, de Vilanova de la Roca, el 1810. Ella va aportar un dot de 800 lliures, dues calaixeres i vestits. El fill de Julià i Francesca, Vicenç Sala, va emmaridar amb Francesca Riera, de Sant Celoni, el 1848. El dot era de 2.000 lliures, dues calaixeres i vestits.
L'any 1872, Joan Sala Riera va fer construir l'edifici de Ca l'Oliveres, que passà a Joaquim Sala Sanromà, un dels quatre fills.
A la dècada de 1960 es va reformar a l'interior per a dividir el mas en habitatges.
El voltant de Ca l'Oliveres s'ha urbanitzat, i la masia ha quedat integrada dins de la trama urbana. Actualment, és de propietat municipal i acull la biblioteca.
La darrera reforma va eliminar l'arrebossat i, també, ha modificat les obertures de les façanes laterals, se n'han obert de noves i s'han tapiat les antigues.
El 10 de setembre de 2010 es va inaugurar la reforma de Ca l'Oliveres per destinar l'edifici com a biblioteca municipal. Va comptar amb la presència d'Antoni Fogué, president de la Diputació de Barcelona, i Ignasi Simón, alcalde de Lliçà d'Amunt.
