Ca l'Estaper / Can Moquets / Can Marc / Can Jan
Granollers

    Vallès Oriental
    Plaça de les Olles, 16; Plaça Cabrits, 4
    Emplaçament
    Al nucli antic de Granollers
    145

    Coordenades:

    41.60858
    2.28739
    440623
    4606564
    Número de fitxa
    08096 - 154
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Gòtic
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XV, XVII, XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BPU
    Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Granollers. Núm. R-020. Protecció de tipus III: Conservació de façana amb reforma i/o ampliació condicionada.
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    0768007DG4006E0001TI
    Autoria de la fitxa
    ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo
    Jordi Piñero Subirana

    Casal de tradició medieval i gòtica, amb modificacions posteriors però que ha conservat alguns dels elements constructius d'aquest moment originari. És una edificació entre mitgeres, de planta rectangular, que fa cantonada entre la plaça de les Olles i la plaça del Cabrits. Presenta planta baixa i dues plantes pis. La façana és plana, actualment arrebossada, amb carreus a la cantonada fins dalt de tot. Es troba delimitada per una barana massissa. A la planta baixa en destaquen dues entrades, una a cada façana. La de la plaça de les Olles consta d'arc escarser o rebaixat; la que dona al carreró és amb arc apuntat. A la primera planta destaca una finestra coronella geminada trilobulada d'estil gòtic. L'any 2002 hi mancava la columneta central, que ara ha estat restituïda. Al seu costat es conserva el rastre d'una finestreta tapiada amb arc conopial. La resta d'obertures són de nova creació. L'edifici conserva els següents elements destacables:

    1. Planta baixa. Façana sud. Arc rebaixat format per dovelles de mida mitjana, i tapiat per un mur de pedra de mida mitjana i petita sense treballar i disposada de forma desordenada. A la part central del paredat s’hi troba una porta en arc rebaixat que sembla construïda sobre una altra d’anterior, segons els materials que s’hi observen. Fa 4,6 d’amplada per 2,8 d’alçada.

    2.Planta noble. Façana sud. Finestra geminada acabada amb arcs lobulats amb doble motllura interior que descansen sobre sengles impostes amb decoració de tres rosetes a l’exterior i dues més al costat interior. Similar a la finestra del carrrer Barcelona, núm. 4, i a la del carrer Santa Elisabet, 7-9. Com passa en els exemples citats, hi manca el mainell. Tanmateix, cal esmentar la possibilitat que sigui aprofitada d’un altre lloc.

    3. Planta baixa. Façana oest. Arc lleugerament apuntat de factura molt similar al de la façana sud. Fa 3,8 d’amplada x 2,9 d’alçada (PANCORBO et alii, 2006: 252).

    En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna i la plaça de les Olles constituïen un dels eixos principals. Entre els segles XVI-XVIII Granollers va créixer considerablement, esdevenint una població comercial important al centre de Catalunya. Moltes de les antigues cases medievals es van transformar. Ja al segle XIX, amb el procés d’industrialització la vila tradicional va experimentar nous canvis i un procés de renovació, també al nucli antic. Sobretot a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. De manera que els testimonis que han quedat del Granollers medievals són escassos i corresponen sobretot a elements concrets que s’han conservat en edificacions força transformades.

    És més o menys el cas de ca l’Estaper, que té el seu origen en un casal gòtic, el qual ha estat transformat al llarg dels segles, mantenint, però, l’estructura originària i alguns dels elements medievals. Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, a l'edifici s'hi poden distingir diverses fases constructives (potser tres o quatre) segons l'observació de les façanes. Les més antigues són les següents: En primer lloc, la planta baixa de l’immoble amb sengles arcs d’amplada considerable indiquen la possible existència d’una porxada en aquest indret. És possible que també calgui adscriure a aquest mateix horitzó la planta noble de l’immoble, amb la finestra geminada. Si fos així, caldria situar-lo, doncs, en època gòtica (segle XV).

    La següent fase correspon al tapiat dels arcs de la planta noble. La presència abundant de maons indica que és possible que calgui situar aquesta fase a partir del segle XVII (PANCORBO et alii, 2006: 252).

    CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.

    GARCIA-PEY, Enric (1990) Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura, Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.

    GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001) Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.

    PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 251-252.

    SESÉ, Jaume (1987a) 1. La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.