Ca l'Aranyó
Tona

    Osona
    Emplaçament
    Camí asfaltat paral·lel a la C-17, en direcció nord.
    545.8

    Coordenades:

    41.87101
    2.2356
    436566
    4635737
    Número de fitxa
    08283 - 213
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Gòtic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIV, XVI, XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL
    POUM. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. VI. Catàleg de béns a protegir. Cr.23 . L’Aranyó. BCIL Tipus A.
    POUM. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. VII. Catàleg masies i cases rurals. Id-2. L’Aranyó. BCIL Tipus A.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 24397
    Accés
    Fàcil
    Residencial - productiu
    Titularitat
    Privada
    001206300DG33F0001FJ
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

    Edifici de planta irregular, amb coberta a dos vessants, i façana principal encarada a llevant. La teulada no és regular ni uniforme al llarg de tota la superfície, fa un realçament en la seva part central i s'allarga en direcció sud. Aquest fet provoca un encorbament que fa necessari un reforç de les parets de càrrega en aquell costat, que es va solucionar amb contraforts, bastits el 1940.

    La masia té planta baixa, primer pis i golfes. I les façanes estan parcialment arrebossades, deixant entreveure un parament irregular format per pedres i trams de tàpia. 

    Al voltant de la casa hi ha annexos per a usos agrícoles. Segons la fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, a l’edifici amb funcions de quadra, hi ha una llosa de pedra amb una cara en baix relleu, d’estil romànic, reaprofitada ara com a llinda d’una de les portes d’arc de maó vist.

    L’any que es varen bastir els contraforts, també es va afegir al conjunt altres edificacions auxiliars a l’activitat agrícola i ramadera.

    El camí principal d’accés a la propietat comunica amb can Bruguera.

    El nom de la casa podria estar relacionat amb la presència d’aquest fruit a l'entorn.

    Es tracta d'un dels masos tradicionals de Tona, d'origen medieval.

    En un capbreu del segle XIV hi surt documentada la masia. I posteriorment, ja entrat el segle XVI, el mas torna a ser esmentat vinculat a una família, que sembla que l'havia habitat durant generacions. En el fogatge del 1553, hi consta Francesc Aranyó com a cap de casa de la parròquia de Sant Andreu. I ja a la meitat del segle XIX també hi ha documentació sobre la propietat.

    LLEOPART, Amadeu. (2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.

    PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles. (2011). Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. L’Abans. Editorial Efadós. Pàg.313.

    PLADEVALL, Antoni. (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.

    Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.