Ca l'Aliguer o Aligué
Sant Martí de Centelles

Osona
Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles
Emplaçament
Trencant a la dreta al costat de la C-1413 abans del termenal amb Sant Quirze de Safaja

Coordenades:

41.74208
2.19095
432726
4621457
Número de fitxa
08224 - 75
Patrimoni immoble
Tipologia
Edifici
Medieval
Modern
Segle
XIV-XVIII
Estat de conservació
Bo
Protecció
Inexistent
Accés
Fàcil
Productiu
Titularitat
Privada
Mas Aliguer SA. C/ Galileu, 340. 08028 Barcelona
Autoria de la fitxa
Anna M. Gómez Bach

Gran mas format per un edifici principal de planta rectangular i una sèrie d'edificis annexes tancats al voltant d'un petit barri. El cos principal el forma una estructura de planta quadrangular, originàriament coberta a doble vessant i estructurada en planta baixa, un primer pis i una pallissa. La tècnica constructiva utilitzada es centra en la pedra local de petites i mitjanes dimensions poc treballada i lligada amb morter i arrebossat, a excepció de les cantoneres que es troben reforçades per grans carreus de pedra ben tallada col·locats a "soga i través". La façana principal d'aquest cos dóna a l'interior del barri i s'organitza al voltant d'una porta adovellada, amb pedres de ben tallades de procedència local, i un conjunt d'obertures disposades de forma irregular per la façana. La part inferior del conjunt es va haver de reforçar amb grans contraforts, actualment encara visibles.

Antic mas situat al costat de l'antic eix viari que comunicava Centelles i la Plana de Vic amb Sant Feliu de Codines i el Vallès constituint una explotació agrícola ramadera de les més destacades de la zona. L'edifici segurament va ser construït cap el segle XIV, però no serà fins entrada època moderna, al s. XVI que apareix referènciat en el fogatge de 1553 amb el nom de Joana Aliguer viuda. L'època de màxima esplendor del mas serà els segles XVII i XVIII com documenten dues llindes interiors (1715 i 1817) evidenciant diverses reformes i ampliacions del conjunt. La pista sobre la família Aligué o Aliguer desapareix entrada l'època moderna i el mas passarà diverses vicissituds fins a l'actualitat.

PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372.
PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic.
PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.

Descarrega PDF