Ca la Quima és un dels habitatges de les Casetes d'en Raspall, un veïnat format per una quarantena de cases que es consideren un bon exemple d'arquitectura popular d'entre la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX a la zona.
És un edifici de dues plantes amb els murs arrebossats i pintats de color cru. A la façana principal les obertures s'han disposat de manera simètrica. La planta baixa està centrada per un portal d'arc rebaixat, emmarcat amb maó, amb una porta de doble fulla de fusta i vidre. A banda i banda, s'hi obren dues finestres quadrangulars. Al centre del segon pis hi ha una obertura quadrangular que té una finestra amb balcó a cada costat. La façana està coronada per una cornisa de maó que es creu que seria coetània al moment de construcció de la casa, l'any 1912.
Aquesta façana principal dona al pati davanter, envoltat per una tanca, on es conserva un pou de secció circular amb una politja.
La vinculació de la zona de Font-rubí amb el cultiu vitivinícola es fa visible amb la premsa de gàbia que es preserva a ca la Quima i que manté la cubella i el paviment de rajol originals. Segons indica la placa de la premsa, el fabricant hauria estat Eudald Sabater i fill, i el model seria el n. 754. Tot i que l'any de fabricació és incert, sembla que la premsa hauria estat comprada pels propietaris de la casa l'any 1931. Per altra banda, s'ha d'esmentar també la parra centenària que s'hi conserva. Es tracta d'un cep de la varietat Sant Jaume, empeltat del peu o cep americà de la varietat Lot.
