Ca la Carolina
Tona
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teula àrab, de dues vessants, i amb el carener paral·lel a la façana. La façana és simètrica, organitzada a partir d’un sol eix vertical compost per tres obertures. El revestiment és un arrebossat de ciment pintat.
A la planta baixa hi ha una única gran obertura. El primer pis destaca pel seu volum i per ser el centre de la composició, una tribuna amb llosana de formigó amb perfil motllurat, la qual té teulada pròpia i ràfec de biguetes i llates de fusta. La tribuna serveix de base a una petita terrassa amb barana d’obra vista i gelosia ceràmica, on té sortida l’obertura del segon pis.
La façana es tanca per la part superior amb una barbacana de colls i llates de fusta amb mosaic hidràulic decorat.
Segons la valoració d'Anna Rovira, la configuració actual de l’edifici és la suma de les diferents capes evolutives del poble disposades d’una forma coherent i arrelada al lloc. A més a més, la composició atorga el valor de continuïtat en la coherència del paisatge urbà (valor ambiental) i els seus elements originals que doten caràcter històric al paisatge urbà (ROVIRA, 2013)
Història
En aquesta casa hi va viure Carolina Sardà, de la família de can Cisco, la primera dona de Tona en tenir permís de conduir camions (i de tota altra mena de vehicles), abans de la Guerra Civil. Carolina Sardà va donar nom a la casa.
El 1925, Francisco (Can Cisco) Sardà Boix, va demanar permís per aixecar un pis més a la seva casa (ROVIRA, 2023).
Bibliografia
BATLLÉS, Ramon; COLL, Miquel. (1984). “Noms, renoms i malnoms de Tona”. Llibre de l’any 1983. Tona: Ajuntament de Tona
PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós.
ROVIRA, Anna (2023) Pla Especial de Protecció del centre urbà de Tona – antic camí ral i plaça Major - Catàlegs de Béns a protegir. Ajuntament de Tona. Aprovació inicial.
