Boscos de Palaudàries i de ca l'Artigues
Lliçà d'Amunt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Segons l'article 295 del POUM el patrimoni natural té consideració de Bé de Protecció Urbanística (BPU).
Descripció
Bosc situat entre Palaudàries i Ca l'Artigues, al nord-est del municipi, que es caracteritza per l'existència de torrenteres que van de nord a sud i amb faldes suaus fins als careners. Està configurat per dues valls, en direcció nord-sud, que correspon amb els torrents de Can Valls i de Pa-i-aigua. Hi ha un camí carener que facilita l'accés a les diferents cases situades en l'indret. És el bosc més gran de Lliçà i dels més extensos de la plana del Vallès.
En aquesta zona, és comú trobar en els boscos, pins blancs, que foren plantats com explotació forestal per tal d’obtenir fusta; pins pinyers per aconseguir pinyons; i alzines que fan glans, per alimentar els animals. A més, en algunes zones humides, hi podem trobar roures. En els torrents, s’hi acostumen a localitzar oms i pollancres. Com a vegetació baixa trobem el marfull, l’aladern, el roser bord, l'arç blanc, el galzeran, l’arítjol i l’heura, entre altres.
Amb relació a la fauna, en aquest indret es pot observar el gripau comú, la serp verda, el llangardaix ocel·lat, com a amfibis; la mallerenga blava, el gaig i l’astor, com a aus; i com a mamífers, el porc senglar, l’esquirol i el toixó, per exemple.
Història
El Pinus pinea és de la família de la pinaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és pi pinyer. Pinus és el nom llatí dels pins i pinea és el nom llatí dels pinyons. L’arbre pot superar els 25 metres d’alçada, de capçada densa, amb forma de para-sol, que abasta entre els 6 i els 12 metres d’ample, amb el tronc recte i cilíndric. L’escorça és molt gruixuda, de color marró vermellós, amb plaques que es poden desprendre. Les fulles són acícules en grups de dos, rígides, punxants, entre 10 i 20 centímetres de longitud i entre 1,5 i 2 mil·límetres de gruix.
El Pinus halepensis Mill és de la família de la pinaceae, originari de l'àrea mediterrània. El nom comú en català és pi blanc. Pinus és el nom llatí dels pins i halepensis és la procedència d'Alepo, al nord de Síria. L'arbre pot créixer entre els 12 i els 25 metres d'alçada, amb la capçada poc densa, amb forma arrodonida o irregular, entre els 4 i els 10 metres, amb el tronc gruixut i, fins i tot, tortuós. L'escorça és llisa, de color gris clar i, amb el pas dels anys, esdevé de color marró vermellós i esquerdada. Les fulles, formades en grups de dos, són fines i flexibles, fan entre els 6 i els 9 centímetres. El fruit són pinyes allargades, amb forma cònica, pedunculades, entre els 6 i els 12 centímetres de longitud i al voltant de 4 centímetres d'ample, de color marró.
El Quercus ilex L és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i ilex és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot fer entre els 20 i els 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de vers grisenc, però amb el pas dels anys aquestes prenen unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, per l’interior són clars i pubescents.
Bibliografia
Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.
GARCIA-PEY, Enric (2010). Recull Onomàstic de Lliçà d’Amunt. Els noms de casa, de lloc i de persona. Ajuntament de Lliçà d’Amunt i Grup L’Abans, p. 158 i 160.
