Boscos de Can Dispanya
Cervelló
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Boscos que constitueixen un espai natural d'interès significatiu, marcat pels fondos de Can Dispanya i de Boca de Llop, així com pel Serral Llarg fins a Sant Ponç. Aquest espai és una mostra excepcional de la biodiversitat local i està format principalment per pinedes de pi blanc, que constitueixen la columna vertebral de l'ecosistema.(Margall, Miralles, 2018: 12).
El microclima particular que es genera, permet la coexistència d'arbres típics de zones més humides, com els roures (Quercus humilis), coneguts per la seva durabilitat, la servera (Sorbus domestica), que produeix fruits útils, en altres temps, per a la reserva hivernal, i les alzines (Quercus ilex), pròpies de l'entorn mediterrani.
A més dels arbres, aquest espai inclou màquies de margalló (Chamaerops humilis), una de les poques palmeres natives d'Europa, i arboç (Arbutus unedo), amb fruits vermells comestibles. Aquestes màquies són hàbitats clau per diverses espècies, entre elles el barbitist del margalló (Odontura aspericauda), un ortòpter vulnerable que depèn del margalló per sobreviure. La seva presència indica un ecosistema saludable, ja que els ortòpters són molt sensibles als canvis ambientals.
També és remarcable l'abundant presència de llentiscle (Pistacia lentiscus), actualment explotat de manera incontrolada amb la finalitat de la seva venda com a part dels rams preparats a les floristeries.
Aquest espai verd també té un gran valor històric, ja que comprén l'antic nucli de població de Sant Ponç, la masia de Can Dispanya i altres punts patrimonials, com construccions disperses, fonts, pous, barraques, safareigs, coves, avencs,una carrerada, forns de calç i un forn de producció de ceràmica.
La preservació d'aquests boscos i els seus habitants és crucial per mantenir l'equilibri ecològic i el patrimoni cultural del territori.
Història
Els boscos es troben en un espai humanitzat històricament, en el qual es va dur a terme l'explotació abundant de la capa vegetal durant segles, i de manera especial a partir de la construcció de la carretera de Carles III i el pont del Lledoner.
Forns de calç, ceràmica, forn de vidre, i espai de trànsit de bestiar (carrerada), cultius de vinya (Vitis vinifera), així com el consum propi de llenya del mateix poblament de les diverses masies de la zona, van contribuir a l'explotació d'uns antics boscos, els quals devien ser majoritàriament rouredes (Quercus robur) i alzinars (Quercus ilex), que van ser aprofitats i talats de manera intensiva durant molts anys.
Dels aprofitaments de l'arbrat d'aquests boscos en destaca el de les serves, les quals tradicionalment s'havien consumit al municipi, tot deixant-les pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).
Bibliografia
MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.
