Bosc d'utilitat pública CUP 59 Els Segarresos
Santa Maria de Miralles

    Anoia
    Serra de Pinyol, prop del Turó de Pixallits. SO del terme.
    Emplaçament
    Seguint el camí de can Segarresos a Sant Magí en direcció Bellprat

    Coordenades:

    41.48161
    1.48157
    373230
    4593335
    Número de fitxa
    08257 - 114
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Espècimen botànic
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Xarxa natura 2000
    Natura 2000
    Àrea especial de conservació
    Xarxa Natura 2000, Forest CUP.59
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Pública
    Generalitat de Catalunya
    Autoria de la fitxa
    Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona

    Dins de l'espai protegit del Sistema Prelitoral Central s'hi troba la forest pública dels Segarresos . Aquest bosc, que ocupa una superfície de 68,4 ha al sud-oest del municipi, situat al Turó de Pixallits i a la solana de la Serra de Pinyol, i que va estar afectat per un incendi l'any 1974, està inclòs al Catàleg de Boscos d'Utilitat Pública (CUP) definit per la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. Aquesta forest va ser declarada refugi de fauna salvatge mitjançant la Resolució MAH/3785/2009, de 4 de desembre, amb la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics que hi ha. Aquesta declaració implica la prohibició de qualsevol tipus d'activitat cinegètica i de captura d'animals.

    Els boscos públics són els terrenys forestals que pertanyen a entitats de dret públic: Generalitat de Catalunya, ajuntaments, entitats municipals descentralitzades, diputacions, Estat, etc. També es consideren boscos públics el terrenys forestals comunals, l'aprofitament dels quals correspon al comú de veïns d'una població. Aquest va esdevenir públic al 1978 amb la finalitat de prevenir de la erosió o zones inundable. La gran variabilitat d'espais que ocupen i la diversitat d'ecosistemes on són presents, els doten d'una gran diversitat des del punt de vista geològic, climàtic i, per tant, florístic, faunístic i paisatgístic. Durant els últims decennis s'ha produït una sèrie de canvis importants en els usos tradicionals dels boscos que ha provocat una modificació en les condicions de demanda sobre l'ús dels boscos i la manera de gestionar-los. Tant és així que, actualment, la gestió forestal dels boscos públics, té com a objectiu la compatibilització de les funcions de producció amb les funcions ecològiques i les funcions socials. Així doncs, als boscos públics tenim representada la vegetació de les tres regions biogeogràfiques presents a Catalunya: la boreoalpina (amb predomini de pinedes de pi negre, avetoses i prats alpins), l'eurosiberiana (amb pinedes de pi roig, rouredes i fagedes) i la mediterrània (amb alzinars, carrascars, brolles, màquies, matollars,...), a més de la vegetació de ribera. D'altra banda, aquesta heterogeneïtat d'ecosistemes, fa que en moltes de les forests públiques, a més de la funció de producció de fusta, que durant anys ha estat una font de progrés i desenvolupament dels pobles de muntanya, en l'actualitat prenguin especial importància altres funcions ambientals, socials i de protecció del medi natural.

    HÈLIX ARQUITECTES ASSOCIATS, SLP. Pla especial de catàleg de masies, cases rurals i altres edificacions en sòl no urbanitzable. Document per a l'aprovació inicial. Servei d'Urbanisme de la Diputació de Barcelona. Ajuntament de Santa Maria de Miralles. Març 2016 http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/medi-natural/gestio-forestal/dar_boscos_publics/dar_que_son_boscos_publics/