Bosc de llorers del Raguener
Olesa de Montserrat
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
A la zona propera al torrent de Raguener, a l'alçada on hi ha les ruïnes del mas del mateix nom, hi trobem una lloreda que es pot considerar la més gran i ben conservada de Catalunya. Té una extraordinària importància ecològica, geobotànica i fitogeogràfica, ja que és un dels pocs vestigis de laurisilva, un tipus de vegetació artoterciària que es va pràcticament extingir en les glaciacions quaternàries. El descobriment d'aquestes lloredes residuals ha permès demostrar que el llorer és una arbre autòcton que manté uns boscos estables i ben constituïts. Els llorers d'aquest bosc (laurus nobilis) formen associació amb el roure (Rusco aculeati), cosa que genera un gran nombre de plantes característiques d'aquesta aliança.
Inclosa en el PEIN Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat,
Història
La lloreda és un exponent d'un tipus de vegetació, la laurisilva, que va estendre's durant l'era terciària per una gran part de l'hemisferi boreal, però que les glaciacions quaternàries van eliminar en bona part. En l'actualitat només en queden boscos ben constituïts a les Açores i a les Canàries. En la Península Ibèrica existeixen fragments de laurisilva a les muntanyes d'Algesires, amb unes característiques semblants a l'ecosistema dels torrents olesans; és a dir, humits i arrecerats, amb un microclima que s'ha mantingut durant milions d'anys i que ha resistit l'embat de les glaciacions. De les lloredes que es conservaven a Olesa moltes van desaparèixer en els incendis de l'any 1994. Per exemple, el paratge conegut com el Pessebre, on hi havia exemplars centenaris de llorer, els més vells de Catalunya. Així mateix, l'acció espoliadora va causar la tallada d'alguns llorers al torrent de Raguener. Segons la mitologia grega, la ninfa Dafne, perseguida per Apol·lo, es va convertir en llorer. Per això el llorer és una planta que està associada al déu Apol·lo, que se n'encasquetà una corona, costum que a l'antiga Grècia seguiren els sacerdots i sacerdotesses.
Bibliografia
HERNÁNDEZ CARDONA, Àngel M. (1997). Les plantes i el paisatge vegetal d'Olesa de Montserrat. Col·lecció Vila d'Olesa, 6. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 157-159, 230-232.
