Bosc de la font de la Pascola (Les Conilleres)
Castellví de la Marca

    Alt Penedès
    Al fondo de sobre de la font de la Pascola
    Emplaçament
    A part del bosc motiu d'aquesta fitxa, trobem retalls d'aquesta comunitat en marges entre conreus, v

    Coordenades:

    41.35426
    1.60955
    383688
    4579017
    Número de fitxa
    08065 - 118
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Regular
    Menys la taca esmentada de les Conilleres que es troba en bon estat, només queden al municipi petits fragments enmig de conreus o a les vores dels torrents i rieres. Aquests fragments estan força degradats com a conseqüència de les tales i les cremades efectuades pels pagesos.
    Protecció
    Legal
    Hàbitat inclòs en la Directiva comunitària.
    Accés
    Fàcil
    Social
    Titularitat
    Privada
    Autoria de la fitxa
    Tríade scp

    Es tracta d'un àrea d'unes 5 ha ocupada per la comunitat d'alzinar amb carrasca (Viburno-Quercetum ilicis sabasc. Junipero quercetosum rotundifoliae). És destacable perquè és una extensió important, si tenim en compte les poques taques d'alzinar ben conservat que resten a tot el Penedès. L'alzinar amb carrasca és la comunitat forestal que potencialment ocuparia la major part del municipi de Castellví. Fa de transició entre els carrascars i els alzinars amb marfulls típics. A Castellví es dona aquesta zona de transició i per això trobem aquesta comunitat. Cal esmentar, però que l'alzina (Quercus ilex ilex) i la carrasca (Quercus ilex rotundifolia) s'hibriden molt fàcilment donant descendents fèrtils (Quercus x ambigua). Són comunitats amb aspecte general més pobre i eixut, no tan exuberants com les variants precedents. Les plantes característiques de l'alzinar litoral típic hi són rares i en alguns casos, com el marfull, inexistents; abunden sobretot les espècies característiques de l'ordre i la classe com el llentiscle, el garric, l'aladern, destacant el margalló (en la seva variant més termòfila i present només en l'àrea de distribució d'aquesta palmera) i l'arçot, espècies de la màquia de garric i margalló.

    Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995.