Berengueres

Santa Maria d'Oló

Aquest mas està documentat des de principis del segle XIV. Formava part de la quadra autònoma d'Aguiló, dominada pel castell d'Aguiló, que era complementari del castell d'Oló. Del mas en tenien la possessió els mateixos senyors del castell d'Aguiló, que el 1329 eren Ramon i Saura d'Aguiló i el van vendre a Andreu Barrat, un ric ciutadà de Vic, juntament amb tot el delme que els Aguiló rebien a la vall i quadra d'Aguiló pel preu de 8.000 sous. Pocs anys després, el 1333, el senyor del castell d'Oló, Arnau d'Oló, va vendre a Ot de Montcada tot el terme d'Oló, inclosa la vall i quadra d'Aguiló. Per això el mateix any Ot de Montcada va recomprar a Andreu Barrat el mas Berengueres, amb tots els seus dret i pertinences, i també tot el delme que aquell rebia a la vall d'Aguiló, per 11.000 sous (PLADEVALL, 1991: 53). En un altre document de 1335 consta que és aquest l'any en què Barrat va donar la possessió del mas Berengueres i del delme a Ot de Montcada, a través del seu procurador Galceran Andreu (PLADEVALL i altres, 1976: 787). Segons es diu, aquest any Berengueres formaria part del mas Aguiló.
Fins aquí ens hem referit als propietaris o als que posseïen el domini directe del mas, i que pertanyien a les altes instàncies, però els pagesos emfiteutes que en tenien el domini útil devien ser la família de cognom Berengueres. En una llista dels caps de família que van assistir a una reunió per tractar de la redempció del terme d'Oló l'any 1394 hi figura Berenguer de Berengueres, de la parròquia de Santa Maria d'Oló. Cal suposar que era l'hereu del mas en aquest moment.
Ja hem dit que la casa té un nucli força antic, que en la part exterior es podria datar entorn del segle XVI, i que al XVIII s'amplià per un costat. En són testimoni les inscripcions de 1706, 1745 i 1750. La de 1706 ens informa que continuava habitant-hi la família Berengueres, i que llavors l'hereu era Joan Berengueres. Al segle XIX la casa s'amplià cap a l'altre costat, però no en coneixem notícies concretes. En un llistat de cases rurals de 1930 consta que Berengueres estava habitada. A la dècada de 1950 els propietaris del mas, que encara hi residien, el van vendre a Narcís Oliveda Mundo, que hi va viure al principi amb dos germans seus. Narcís s'hi va estar fins el 1986. Posteriorment va heretar la masia una neboda seva, Roser Aimerich Oliveda, que n'és l'actual propietària. Ara a la casa hi viuen llogaters. Pels volts de 2015 els propietaris van muntar una granja que es troba una mica separada al nord de la masia.
En un llibre de Jordi TORRES (2002) es recullen dues llegendes referides a la bruixa Berengueres, que hauria habitat aquesta masia. Es tracta de contalles estereotipades que segueixen un guió similar al que s'explica en molts altres indrets de Catalunya i que giren al voltant de la facultat que tenien les bruixes per convertir-se en galls o el seus poders per encomanar mal d'ulls. Aquestes llegendes pràcticament no es conserven vives en la memòria popular, i ni els propietaris de la masia ni la gent del poble en general n'han sentit a parlar. No deixa de ser sorprenent, però, la troballa recent de les figures d'uns galls dibuixades en una paret de la casa. Tanmateix, els pals que tenen a sota suggereixen que aquests dibuixos es van fer més aviat amb la finalitat de tenir comptabilitzats els galls de la casa.