Beneidor de la Tossa
Santa Margarida de Montbui

    Anoia
    La Tossa de Montbui (08710 Santa Margarida de Montbui)
    Emplaçament
    Al cim del turó de la Tossa. Crta. C-37, al km60.agafar la BV-2204 fins al cim.

    Coordenades:

    41.55616
    1.58102
    381669
    4601471
    Número de fitxa
    08250-77
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Segle
    XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Fundació La Tossa de Montbui. (Refugi de l'Ermità, s/n, 08710 Santa Margarida de Montbui)
    Autoria de la fitxa
    Raquel Valdenebro Manrique

    Situat a l'entorn de La Tossa, és un magnífic mirador de la Conca d'Òdena i de la comarca de l'Anoia en general. Actualment es tracta d'un espai d'uns 50 m2 situat al sector nord i sobre elevat, dins de la mola de la Tossa. Tot i tractar-se d'un lloc net de vegetació, no compta amb cap delimitació ni barrera de caràcter arquitectònic que marqui el perímetre de l'indret. Com a elements destacables que indiquen la presència d'aquest espai, actualment es localitzen un seguit de fites de pedra troncocòniques d'uns 35 dm d'alçada, una columna de ciment enclavada sobre una base quadrangular de ciment, i una estructura similar a un banc de ciment. També destaca la presència d'una creu de ciment, al sector més elevat del beneïdor, que es recolza sobre una base trapezoïdal de ciment, formant un únic bloc.

    La festa de la benedicció del terme es feia tradicionalment el dia 3 de maig. Hi pujaven veïns de tot el terme. Des del nucli antic de Santa Margarida es pujava en processó resant pel camí de les Costes. Un cop al cim es feia una missa a l'església i desprès a la plaça del davant s'esmorzava. Des del beneïdor es feia la benedicció del terme i desprès es baixava pel camí de la Serreta. Mentre s'anava baixant, el campaner anava tocant les campanes de l'església de la Tossa per anunciar que es baixava. Un cop s'arribava al poble, a l'entrada es col·locava una creu i es resava, i finalment es feia una altra missa a Santa Margarida. A la dècada del 1980 es va deixar de celebrar. Tradicionalment no hi havia cap element que marqués aquest indret. La creu actual i les fites que delimiten l'espai foren implantades aquestes darreres dècades.

    ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. AMENÓS I ROCA Amadeu (1948) el abad-Obispo Oliva y los castillos de Montbui y Tous Vida. Núm. 28. pàg.3 AMENÓS I ROCA Amadeu (1949) Notes històriques del castell i el poble de Santa Margarida. Rectorologio de Santa Maria de Igualada y otras obras. Pàg. 129-163. BOLÓS, J.; HURTADO, V.(2004) Atles del Comtat de Manresa (798-993), Rafael Dalmau editor, Barcelona. CASANELLAS I SOLÉ, J.(1998) Santa Margarida de Montbui, Retalls d'història del poble i els seus barris, Patronat de la Tossa de Montbui, Santa Margarida de Montbui, TORRAS I RIBÉ J (1991) Santa Margarida de Montbui. Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.