A Catalunya, l'oració litúrgica de Sant Pere Màrtir al·ludeix a la benedicció de rams d'olivera i demana la intercessió del sant perquè allunyi l'esperit del mal i no molesti els habitants de les cases que tenen brots penjats i beneïts, i perquè aquests rams alliberin del mal temps i dels llamps, a fi que no malmetin els fruits del camp. La virtut benefactora atribuïda als vegetals que es beneïen aquest dia durava un any, i per tal de mantenir la salvaguarda dels camps calia tornar a fer-ne beneir i plantar-ne de nou. Els rams beneïts eren posats darrera de les portes de totes les cases i als finestrons de balcons i finestres, per tal que guardessin la casa de bruixes, de llamps i de mals esperits. També eren lligats amb una canya en forma de creu, i els plantaven pels camps i per les terres de conreu perquè els alliberessin de les pedregades i dels efectes de la tempesta en general. Les herbes beneïdes arreu del principat en aquesta diada són variades: llor, olivera, romaní, farigola, espígol, fonoll i altres herbes aromàtiques.
Segons queda recollit per Joan Amades, la mainada de Prats de Lluçanès jugava amb ballestes fetes amb arcs de fusta i amb cerbatanes de canya; engegava fletxes compostes de tronquets que duien una ploma a l'extrem, així com pinyols d'oliva i altres projectils semblants, creguda que d'aquesta manera trencava i tallava els núvols i evitava les pedregades (AMADES:1982).
