Fonts orals han confirmat només l'existència de Ca l'Isidret sense afegir més informació sobre l'època. La zona de la construcció de pedra i morter pot haver estat occupat de nou durant lèpoca de la mineria. A més, el relleix i les baumes sota la cinglera tenen una llargada de aproximadament 500m i podria albergar més d'un habitacle. La trobada de molta ceràmica moderna (contemporània) en la zona del tancat és curiós i podia ser un indici d'un aixopluc, però no es veu cap altre construcció que les parets baixos de pedra seca. Els bocs caiguts del sostre de la bauma van dificultar la recerca de restes en aquest indret. També podia ser que la construcció trobada a gairebé 200m de distància no te res a veure amb el tancat. Les Baumes de Ca l'Isidret és un indret conegut pels espeleòlegs. Hi ha dues coves catalogades, la Cova de Ca l'Isidret i la Cova del Relleix. No s'ha trobat cap registre espeleològic del forat al mig de les contruccions de Ca l'Isidret. L'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya esmenta La Cova sobre la Foradada. La fitxa de l'invarque conté una fotografia d'aquest forat, que sembla se sense catalogar, juntament amb la descripcío de la Cova de Ca l'Isidret del Catàleg Espeleològic de Catalunya. Segons la mateixa fitxa de l'invarque, "en el moment en qué es va obrir la boca de la cova, es va trobar fragments ceràmics corresponents al Bronze Antic." No s'ha trobat cap informació sobre aquestes troballes. El Mapa de Patrimoni Cultural de Vallcebre repeteix la informació de la fitxa de l'invarque, amb la observació que "la cova és coneguda com Cova de Cal Isidret o Cova Lluís Dachs" (un dels exploradors de la primera exploració l'any 1957 per membres de la SES del CE Puigmal). La fitxa s'adjunta fotografies d'un forat al costat de la carretera B400 a la banda sud del pont de Bosoms a la Foradada, juntament amb una fotografia d'una font.
