Barraques i conjunt d'enginyeria en pedra seca a can Nicolau Avinyonet del Penedès

Alt Penedès
Can Nicolau. 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS.
Can Mitjans.

Coordenades:

41.33979
1.80836
400297
4577163
08013-226
Patrimoni immoble
Element arquitectònic
Modern
Contemporani
Regular
Inexistent
Difícil
Sense ús
Privada
Ref. cad.: 007A00003
J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA

A sota la casa de Can Nicolau, i en un vessant pronunciat i a les immediacions d'aquest vessant, hi ha tot un conjunt de marges en pedra seca d'un interès indubtable. Per salvar el pas de l'aigua, el seu constructor va idear un petit pont que connectava un d'aquests marges. A més dels marges es troben dos tipus de barraques: 1, una mica allunyada vessant amunt del conjunt, es tracta d'una construcció feta en pedra seca, adossada a la roca, que havia estat aprofitada com a paret en la seva construcció. És de suposar que el cobriment fos d'elements vegetals, encara que no es pot afirmar amb seguretat. El seu estat de conservació és dolent. -2, la segona, que es troba en molt bon estat de conservació resulta de gran interès per conservar tot un seguit d'elements de particular importància. Respon al tipus de barraca de planta aproximadament quadrada i coberta feta mitjançant aproximació de filades en maçoneria de pedra seca. Al seu interior, i com a mena de clau d'aquesta volta, hi ha una gran pedra o curull en la que per la part interior el seu constructor va dibuixar una gran creu amb un clar sentit de protecció. Te una porta allindada a l'exterior, i encara conserva en perfecte estat altres elements al seu interior, com a un petit rebost-fresquera per conservar aigua i menjar, i un dipòsit triangular excavat al terra, i completat per pedra, amb restes de calç per fer la mixtura dels components del "caldo bordolés".

Per l'existència al seu interior d'un dipòsit per fer la barreja de la calç que s'ha d'afegir al sulfat de coure, es pot considerar que va tenir reformes amb posterior a l'any 1915. Aquesta barreja es feia d'acord amb la fórmula del conegut "caldo bordolés" que es va inventar cap al amb posterioritat a l'aparició del míldiu (1915), malaltia que ataca els pàmpols i, algunes vegades, els raïms dels ceps. La fórmula del caldo bordolés" al 2% o sigui 2 kg de sulfat de coure i 1 kg de calç per 100 litres d'aigua, requeria de la utilització de dipòsits per a fer la mescla, primer de calç i segon del brou (aquests es coneixien com els xups).

XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) "L'agricultura rubinenca. Notes històriques" XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs.