Barraques de les Oliveres de Cal Joan
Castellfollit del Boix

    Bages
    Oliveres de Cal Joan. Nord-oest de Castellfollit del Boix
    Emplaçament
    C-37z, abans del km81, camí que porta a la Font de Cal Sargantana. Passada la font seguir pel camí que porta a les Oliveres de Cal Joan
    474

    Coordenades:

    41.67677
    1.72104
    393544
    4614679
    Número de fitxa
    08059 - 98
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Conjunt arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08058A007000150000PY
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

    Conjunt format per dues barraques i un dipòsit d’aigua situats al peu de camí de les antigues feixes de les Oliveres de Cal Joan. La primera barraca és tracta d’una construcció de pedra seca, de planta circular amb el portal d’accés de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula recoberta per l’exterior amb pedruscall i arena. La segona barraca correspon a una construcció posterior, de planta quadrada amb la coberta a una vessant realitzada amb bigues, canyes i teula àrab i amb l’accés de llinda de fusta orinetat a l’est. A l’interior, a l’angle dud-oest, conserva una menjadora d’animal de fusta.

    A pocs metres d’aquesta construcció hi ha un dipòsit de planta circular excavat al sediment geològic i lliscada amb ciment per l’interior amb la part superior construïda amb pedra. S’utilitzava per recollir i emmagatzemar l’aigua que després era emprada per fer el solfat per la vinya.

    Les barraques de pedra seca són construccions  lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. 

    PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona.

    SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.