Barraca del Grau
Castellbell i el Vilar

    Bages
    El Grau
    204

    Coordenades:

    41.64132
    1.87389
    406216
    4610566
    Número de fitxa
    08053-271
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Regular
    La caiguda de la llinda, segurament per fissura i posterior trencament, ha comportat un moviment estructural que està provocant el seu enfonsament. Sense les mesures de conservació necessàries, s'acabarà enfonsant.
    Protecció
    Legal
    BCIL -Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (2015)
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08052A004000650000OM
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló i Laura Bosch

    Barraca de pedra seca ubicada en terres del Grau. S'hi accedeix baixant per un corriol que neix enfront del camí de bast que puja fins al mas i ressegueix la riera de Rellinars. Està situada a mà dreta, a tocar del camí, molt a prop de l'abocador de terres de la carretera E-9 C-16, envoltada de brolla de romaní i pi blanc.
    És de planta circular, amb un diàmetre interior de 2,5 metres i adossada al marge natural que presenta el terreny. Els rocs més grossos es troben situats a la base i als brancals que conformen la porta per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest. Tenia una doble llinda, plana, amb els brancals rectes. Malauradament l'exterior ha cedit , provocant el despreniment d'una part del brancal esquerra i la part de la coberta més immediata a la porta d'accés. Mesura 1,00 metre d'alçada per una amplada màxima exterior de 0,70 metres i interior de 0,45 metres. El gruix de murs oscil·la entre els 0,55 i 0,60 metres.
    La coberta és de volta per aproximació de filades amb llosa de tancament, Conserva una bona part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua de pluja cap a l'interior dels murs, i la terra lligada amb pedruscall. A l'interior, a mà esquerra hi ha un tinell doble, superposat i una espitllera orientada al sud.

    Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14143.

    La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents.
    Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície.
    La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de "barracaires" itinerants, els "sardans", o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.

    MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida.
    QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls.
    RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres.
    SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). "Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)"; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43.
    SOLER i BONET, Josep M.(1987). "Barraques i tines, construccions per a la vinya"; dins Dovella, núm. 24. Manresa.
    SOLER i BONET, Josep M.(1988). "La tècnica de la pedra seca. La construcció popular"; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52.
    SOLER i BONET, Josep Maria (2000). "La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició"; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11.
    VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.