Barraca de vinya del pont del riu Bassí
Oristà

    Osona
    Sector oest del terme municipal
    Emplaçament
    A 100 metres de la carretera B-433, punt quilomètric 12'550
    475

    Coordenades:

    41.93962
    2.04478
    420816
    4643514
    Número de fitxa
    08151 - 273
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Estat de conservació
    Regular
    Una part de la barraca, corresponent a la coberta i part del mur a la dreta de l'obertura principal s'ha desplomat. L'entrada i voltant està ple de vegetació herbàcia.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 011A00045
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs
    Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea.

    La barraca de vinya es troba situada a 100 metres de la carretera que d'Oristà condueix a Sant Feliu Sasserra, al marge d'un camp a la zona propera al pont del riu Bassí i del Gorg Negre. És una barraca circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. Té un diàmetre exterior de 3 metres i un d'interior de 1,5 metres. L'ample mur (de més de 60 centímetres) és de pedres irregulars de mitjanes dimensions, presentant pedra de majors dimensions i treballada l'obertura principal que es troba coronada per una llinda. La barraca presenta una coberta de falsa cúpula amb una gran llosa central i un ràfec de pedres que resseguia tot el seu perímetre. Està constituïda per una porta d'accés orientada al sud-est i una petita finestra al sud. A l'interior s'hi observa una cavitat a mode de lleixa per dipositar-hi objectes, anomenat armari.

    Diàmetre interior: 126 cm.
    Alçada: 180 cm.
    Gruix de mur: entre 80 i 95 cm.
    Obertura principal: 138 x 65 cm.
    Armari: 44 x 37 x 37 cm.
     

    Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.

    Wikipedra: registre 24421.