Barraca de vinya 2 - 9917
Pallejà

    Baix Llobregat
    Camí de darrera del cementiri.
    Emplaçament
    A uns 300 m des del cementiri agafant el camí que en direcció oest porta cap als Tres Turons. Molt a prop de la barraca 1.
    96

    Coordenades:

    41.433307896889
    1.9891879475428
    415548
    4587353
    Número de fitxa
    08157 - 57
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Ha estat restaurada.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    El mes de novembre de 2018 l'art de la pedra seca va passar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO pel fet de desenvolupar un paper essencial en la prevenció de corriments de terres, inundacions i allaus.
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Barraca 9917 de la Wikipedra / IPEC 952469
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08156A001000050000FF
    Autoria de la fitxa
    Ainhoa Pancorbo Picó

    Barraca aèria aïllada orientada al sud / sud-est, de planta circular de 2,2 m de diàmetre, amb porta acabada amb llinda plana i falsa cúpula. El sostre és pla a l'exterior, tot i que a dins fa volta i té una alçada de 180 cm. La porta fa 60 cm d'amplada per 122 cm d'alçada, i els murs en aquest punt fan 65 cm.

    Tot i que sembla original, per dins es pot veure una mica de ciment al tocar el sostre. Té un petit mur adossat al lateral dret.

    Es troba a uns 100 metres de la Font de la Teula. 

    (Mides extretes de la fitxa de la Wikipedra, redactada per Miquel Mateo).

    Les característiques pròpies del territori han obligat l'ús de tècniques, com la pedra seca, per a fer productives i treure el màxim rendiment de les terres de cultiu. Aquestes construccions han modulat el paisatge i el sistema agrari de moltes de les comarques catalanes, sobretot des del segles XVIII i XIX, quan la vinya va esdevenir el conreu principal del territori. Són unes estructures relacionades, principalment, amb aquest conreu i també amb el de l'olivera i de l'ametller.

    - CONGOST, Rosa et alii (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Edicions Brau.