Barraca de vinya 2
Oristà

    Osona
    Sector sud del terme municipal
    Emplaçament
    A 45 metres de la carretera C-670, punt quilomètric 7'300
    480

    Coordenades:

    41.92777
    2.05855
    421943
    4642185
    Número de fitxa
    08151 - 271
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Contemporani
    Popular
    Estat de conservació
    Dolent
    Coberta i part del mur esfondrats.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí, CC.AA. 11818
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 007A00067
    Autoria de la fitxa
    Jordi Compte i Marta Homs
    Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea.

    La barraca de vinya es troba situada al sud del nucli urbà d'Oristà, just per sota la carretera C-670, en el tercer revolt sortint d'aquesta població. És una barraca circular construïda amb la tècnica de la pedra seca, adossada a un marge. Té un diàmetre de 3'51 metres i una altura aproximada de 2,40 metres. L'ample mur (de més de 70 centímetres) és de pedres irregulars de mitjanes dimensions, presentant una llosa de majors dimensions, a mode de llinda, que corona l'entrada a la barraca. S'observa l'ús de terra el alguna zona per unir les pedres. La barraca presenta una coberta de falsa cúpula i un ràfec de lloses petites que ressegueix tot el seu perímetre. Està constituïda per una porta d'accés orientada a l'oest i dues petites obertures, una orientada al sud i l'altra al nord.

    Les imatges de 2021 són de la revisió feta per Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea.

    Les barraques de vinya, també anomenades barraques cerdanes, les construïren els pastors cerdans que baixaven a les planes a llogar-se com a jornalers en el camp. La seva coneixença i experiència en l'art de la construcció de la pedra seca, molt utilitzada en les zones pirinenques, va portar a deixar testimoni d'aquest tipus de construcció en aquestes contrades. Les barraques tenien el seu ús en l'emmagatzematge dels utensilis emprats en les feines del camp, així com també com aixopluc esporàdic en cas de necessitat, ja que les reduïdes dimensions no creen espai per a un llarg estatge. El conreu de vinya s'expandí durant els segles XVII i XIX fins a l'arribada de la fil·loxera (insecte que ofega els ceps) vers el 1890 que provocà la crisi vinícola.

    Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. Oristà. Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat el maig de 2006.

    Wikipedra, registre 9364.