Barraca de Pere Guixó

Pontons

Les barraques de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària. Són edificacions realitzades amb la tècnica de la pedra seca (tècnica declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2018), que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. En la majoria dels casos són construccions simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal.

La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, tenir un espai on guardar l’utillatge agrícola i també una zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge.