Barraca de pedra seca d'Albarells
Argençola

    Anoia
    Camí de Porquerisses a Albarells
    Emplaçament
    Situada al marge esquerra del camí que puja Albarells des de Porquerisses.
    543

    Coordenades:

    41.62638
    1.46999
    372548
    4609426
    Número de fitxa
    08008-46
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Regular
    Tot i què no presenta problemes, s'hauria consolidar l'estructura.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08008A002000950000IZ
    Autor de la fitxa
    Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P.

    Barraca de planta circular, situada al camí que puja al nucli d'albarells. Per a la seva construcció s'utilitzaren pedres més aviat planes, posades l'una sobre de l'altra. Per falcar-ho se'n feien servir de petites, es posaven si fa no fa per filades inclinant-les una mica cap a fora per tal de poder expulsar l'aigua de la pluja.
    A l'interior la cúpula es comença des de baix, la seva tendència és cònica finalitzant en una gran llosa. La plata, sobretot l'interior, acostuma a ser molt irregular. L'exterior sol estar ben acabat i la teulada és més aviat de forma semiesfèrica i es troba coberta de terra, on es forma vegetació espontània. La porta d'accés s'orienta a l'est, generalment amb una gran llosa plana com a llinda.

    La barraca de vinya és una construcció obrada en pedra seca que tenia diferents usos,ja fos aixopluc, per guardar-hi eines o alberg de bestiar, etc. Per a la construcció d'aquests habitacles s'utilitzen materials que es tenen més a l'abast.
    Normalment són de planta quadrada o circular i estan construïdes seguint la tècnica de la pedra seca amb diverses filades de pedres que a la coberta es van tancant a mesura que guanyen en alçada.
    A finals del segle XVIII el conreu de la vinya al municipi d'Argençola, s'estimava en 390 cargues. Un segle més tard, un cens citava 390 hectàrees de vinya. Amb l'arribada de la fil·loxera comença un retrocés important que finalitzà amb la mecanització dels camps.
    A Argençola s'hi troben diversos exemplars d'aquests tipus de construccions, fet que demostra la importància que tingué en aquest municipi.

    TORRAS I RIBÉ, Josep. (1991). Història de l'Anoia. Vol II (pàg 275-287). Manresa: Edicions Selectes.