Barraca de l'Aniceto 2 Vallirana

Baix Llobregat
Masia de can Julià
A pocs metres a l'est de la masia, sota d'aquesta
266m

Coordenades:

41.37894
1.91285
409094
4581395
08295-17
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Popular
XIX-XX
Dolent
Important enderroc de l'estructura.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. Cad.: 9219001DF0881N
Adriana Geladó Prat

Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-est. La seva planta és circular i pateix un important enderroc a bona part de l'estructura.

Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 7753) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV010).

A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).