Barraca de la Vinya del Sabater Copons

    Anoia
    Vinya del Sabater, 08289
    Al nord del nucli urbà de la vila, a la banda de llevant del Morinyol, sota el Balç Fitó
    472m

    Coordenades:

    41.64289
    1.5146
    376296
    4611194
    08071-236
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Modern
    Contemporani
    Popular
    XVIII-XX
    Bo
    Inexistent
    Difícil
    Sense ús
    Privada
    Ref. Cad.: 08070A00300055
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de planta rectangular i petites dimensions, oberta al bell mig del parament d'un dels marges de pedra seca que caracteritzen la zona. Consisteix en la sobreposició de pedres escairades de diverses mides, disposades en filades regulars lleugerament inclinades, i amb pedres petites per falcar els espais entre juntes. Presenta una coberta plana formada per una successió de lloses planes de la mateixa mida, de les quals la primera també fa de llinda de la porta, que és d'obertura rectangular. A l'interior es conserven dues fornícules rectangulars obertes a les parets laterals, mentre que la paret del fons està formada pel propi terreny natural de la zona.

    La tècnica de la pedra seca o pedra en sec consisteix en encaixar pedres sense utilitzar cap tipus de morter ni argamassa per lligar-les. En ocasions s'utilitza terra per tapar els forats que hi puguin quedar, amb la intenció d'evitar filtracions d'aigua. També es pot utilitzar aquesta terra barrejada amb pedruscall a l'interior dels murs, a mode de reble. A Copons, les barraques de pedra seca estan directament relacionades amb el cultiu de la vinya, tot i que també amb l'agricultura i amb altres usos com l'aixopluc davant les inclemències del temps o com a magatzem per guardar-hi eines. Les de dimensions més grans, fins i tot, s'utilitzaven com a refugis pels animals. En el cas de les barraques integrades en marges de pedra seca, cal dir que n'hi ha per tot el terme municipal i que, majoritàriament, són de difícil accés. Aquests marges contribuïen a la formació de feixes, guanyant terreny per conrear en zones on el pendent ho feia impossible. Alhora, aquests murs de pedra seca prevenien l'erosió d'aquestes zones i aturaven les avingudes d'aigua de pluja.