Barraca de Colldarnau II
Tona

    Osona
    Al límit oest del terme municipal
    Emplaçament
    Al marge de la pista que va des de Colldarnau a la masia de Boldrons. A uns 420 metres des de Colldarnau.
    871

    Coordenades:

    41.84651
    2.19362
    433057
    4633049
    Número de fitxa
    08283 - 120
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPEC 947419
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08283A006000230000YD
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals)

    Construcció aixecada en pedra seca de planta quadrangular externament, tot i que l’interior és molt irregular, de forma arrodonida. S’adossa a un marge i està elevada respecte al camí que passa pel costat.

    La construcció és de la tipologia de sostre de falsa volta, habitual en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió). El tancament de la volta es fa amb una gran llosa.

    L’alçada màxima interior és de 1,10 m. La porta d’entrada és molt baixa (70 cm), s’ubica al sud-oest i és de llinda  plana. El diàmetre interior màxim és d’1,80 m. Presenta una obertura interior d’uns 3 cm d’amplada.

    Les barraques de pedra seca són un tipus de construcció tradicional comú a la Mediterrània, lligades plenament a l’activitat agrària.

    La tècnica constructiva de la pedra seca es caracteritza per l'ús de pedres de l'entorn (sovint la seva construcció serveix alhora per despedregar camps de conreu), sense utilitzar cap mena d'aglutinant o morter que les uneixi (s'uneixen "en sec"). La tècnica consisteix en anar sobreposant filades de pedres sense treballar o únicament retocant-les mínimament per millorar-ne l'encaix. Per realitzar la coberta sovint s'utilitza una falsa cúpula que consisteix en anar tancant les filades de pedres, creant cercles concèntrics de radi cada vegada més petit, fins tancar la coberta, que es remata amb una o diverses lloses. Damunt de la coberta de pedra s'hi disposa una capa de terra que sovint és fixada mitjançant la plantació de vegetals, principalment lliris (Iris germanica).

    La funció d’aquestes construccions era tenir un lloc d’aixopluc per al pagès, i un espai on guardar les eines agrícoles.

    La tècnica de construcció amb pedra seca, que inclou a més de les barraques, marges, cisternes, masos, pous, etc., va ser reconeguda l'any 2008 per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.