Barraca de Cal Ton Canyelles 4
Castellfollit del Boix

    Bages
    Camí de Cal Ton Canyelles. A l’est de Castellfollit del Boix
    Emplaçament
    C-37z passat el km 81 el primer a la dreta, passat el Pantà de Canyelles a la dreta. Passat Cal Ton Canyelles el primer a la dreta.
    391

    Coordenades:

    41.66517
    1.72359
    393737
    4613388
    Número de fitxa
    08059 - 91
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08058A007000110000PH
    Autoria de la fitxa
    Núria Cabañas. Web Cultura, SCP.

    La Barraca de Cal Ton Canyelles 4 es troba situada a peu de camí que transcórrer paral·lel al Torrent de Can Canyelles. Es tracta d’una construcció de planta circular, de 2,40 m de diàmetre interior, construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’accedeix per un portal de llinda simple orientat al nord amb la coberta en forma de falsa cúpula. A l’interior disposa d’una espitllera i d’una fornícula.

    Les barraques de pedra seca són construccions  lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment al conreu de la vinya. A la comarca del Bages, a partir del segle XVIII, el conreu de la vinya esdevindrà una de les principals fonts econòmiques i de desenvolupament de la zona. L’arribada de la fil·loxera a la vinya francesa va provocar un augment de la demanda de vins a Catalunya ocasionant que molts pagesos plantessin vinya a les zones més muntanyoses i de difícil accés, augmentant la construcció d’aquest tipus d’edificacions. Les barraques estan construïdes amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. 

    PLANS, J. (2009): Arquitectura tradicional rural en pedra seca a la comarca del Bages. Ajuntament de Bellpuig. Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Barcelona.

    SOLER, J. (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Editorial quaderns. Manresa.