Barraca codi 8738 - BV063 Vallirana

    Baix Llobregat
    Torrent del Salt del Bou - Can Bogunyà
    Entre el torrent del Salt del Bou i el Fondo de la Vall d'Arús
    266m

    Coordenades:

    41.3609
    1.93807
    411178
    4579366
    08295-63
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    XIX-XX
    Regular
    Coberta enderrocada.
    Inexistent
    Fàcil
    Sense ús
    Privada
    Ref. Cad.: 08296A00500001
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-est. La seva planta és circular i presenta una porta d'accés rectangular amb la llinda plana. Al'interior hi ha una fornícula rectangular. La barraca no ha estat restaurada i en el costat dret han caigut algunes pedres. Està situada a la dreta de la pista que porta a Begues, poc abans d'arribar al camp que llauren els caçadors. Està en un lloc molt emboscat, sobre un marge força alt on hi ha una gran roca mare.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana.

    A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

    OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).