Barraca codi 6091 - BV053 Vallirana

    Baix Llobregat
    El Corral - Can Rovira
    Situada en un camí a l'esquerra d'una línia elèctrica, prop urbanització de les Rovires, Cervelló
    403m

    Coordenades:

    41.3974
    1.93413
    410899
    4583422
    08295-5
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    XIX-XX
    Regular
    La coberta està enderrocada.
    Inexistent
    Fàcil
    Sense ús
    Privada
    Ref. Cad.: 08296A00100002
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud. Presenta una planta irregular, amb tendència a ser rectangular, i una porta d'accés rectangular amb la llinda plana. El costat que té roca mare fa 1,95 m i la paret paral·lela fa 1,25 m. La paret oposada a la porta fa 1,25 m. A la paret de la porta, un costat fa 80 cm i l'altre només 20 cm. El gruix de les parets és de 85 cm. Compta amb un contrafort en el costat oposat a la paret on hi ha la roca mare.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra (codi 6091) i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana (BV053).

    A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

    OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).