Barraca codi 10881 - BV210 Vallirana

    Baix Llobregat
    Torrent de can Rovira - Mas Rovira
    A poca distància a ponent de la urbanització, al costat d'una gran línia elèctrica
    262m

    Coordenades:

    41.38619
    1.92181
    409853
    4582190
    08295-207
    Patrimoni immoble
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    XIX-XX
    Regular
    Petit enderroc.
    Inexistent
    Fàcil
    Sense ús
    Privada
    Ref. Cad.: 08296A00800007
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada al sud-est. La seva planta és circular i presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. No ha estat restaurada malgrat el petit enderroc que pateix l'estructura. Encara que la primera llinda és a terra, la segona aguanta perfectament la coberta de la barraca. A l'interior presenta una columna de cocó i fornícula, i una altra fornícula que més aviat sembla una finestra. El cocó està tapat per la caiguda de terra.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana.

    A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

    OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).