Barraca codi 10879 - BV208
Vallirana

    Baix Llobregat
    Torrent de cal Beco a can Rovira - Can Rovira
    Emplaçament
    Prop d'una línia elèctrica, al marge del camí al turó de cal Beco
    255m

    Coordenades:

    41.38415
    1.92201
    409867
    4581963
    Número de fitxa
    08295-205
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Petit enderroc.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08296A00800007
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca del tipus terrera encastada i orientada al sud. La seva planta és irregular i presenta un portal d'accés d'arc primitiu o d'ametlla. Una part del portal és la gran roca de l'esquerra i l'altra és bastida en pedra seca. No ha estat restaurada malgrat el petit enderroc que pateix l'estructura. Pendent de netejar la terra del interior, ja que sembla que hi hagi un cocó.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana.

    A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

    OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).