Barraca codi 10470 - BV197
Vallirana

    Baix Llobregat
    Turó d'en Tres - Urbanització Selva Negra Catalana
    Emplaçament
    Al nord del carrer de Buenos Aires, prop d'un dipòsit
    317m

    Coordenades:

    41.37824
    1.94406
    411703
    4581285
    Número de fitxa
    08295-194
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    Enderroc important (coberta i part superior de l'accés).
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 1715701DF1812N
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge i orientada a l'est. La seva planta és circular i presenta un portal d'accés rectangular que ha perdut la llinda. De fet es va poder documentar a terra, donat l'enderroc que pateix la part superior de l'estructura. A l'interior es conserva un gran cocó de 50 x 60 x 120 cm, que aprofita un contrafort posterior. La barraca està situada al costat de grans marges amb roques que serveixen de recer. D'un d'aquests marges es d'on parteix el contrafort mencionat.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana.

    A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

    OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).