Barraca codi 10348 - BV184
Vallirana

    Baix Llobregat
    Obaga del Pinetar - Mas de les Fonts
    Emplaçament
    Sota el Serrat de can Güell, prop del camí de can Güell, en una línia elèctrica
    383m

    Coordenades:

    41.36132
    1.94752
    411969
    4579403
    Número de fitxa
    08295-181
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Estat de conservació
    Regular
    Enderroc important (coberta i part posterior).
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08296A00400007
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada i orientada al sud-oest. La seva planta és circular i presenta un portal d'accés d'arc primitiu o d'ametlla. No ha estat restaurada malgrat l'enderroc que pateix la coberta i tota la part posterior de l'estructura. La barraca s'assenta damunt d'un marge que alhora li fa de recer a la banda esquerra.

    Les dades han estat extretes de l'espai web Wikipedra i cedides pel Centre Excursionista de Vallirana.

    A Vallirana, majoritàriament, les barraques de pedra seca estan relacionades amb el món del vi i el cultiu de la vinya. De fet, la vinya va ser la principal activitat agrària a Vallirana fins a finals del segle XIX. En general, cada família tenia la seva vinya (sobretot en el cas de les masies), tot i que amb l'arribada de la fil·loxera a França, la demanda de vi va experimentar un increment considerable, que es traduí en la proliferació del cultiu de vinya arreu del terme. Posteriorment, amb el pas de la fil·loxera per Catalunya, el sector va entrar en una forta crisis que finalment es va poder superar empeltant altres varietats de raïm, reconvertint els cultius i creant els cellers cooperatius, tant en auge durant la primera meitat del segle XX. Les vinyes valliranenques van perviure fins ben entrada la segona meitat del segle XX, abans de l'aparició de les urbanitzacions residencials. Les barraques eren utilitzades per dormir, guardar les eines o aixoplugar-s'hi en cas de mal temps. La pedra que les basteix era extreta de l'arrabassament dels camps i de la construcció dels camins que portaven fins als cultius.

    OLLÉ DORCA, Francesc (2013). Vallirana, poble de vinyes. [Vallirana]: Associació d'Amics de Vallirana i Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Fons documental del Centre Excursionista de Vallirana (CEV). Http://wikipedra.catpaisatge.net/ (Consulta: 08-09-2016).