Ball Pla
Pineda de Mar

    Maresme
    Plaça de Catalunya, núm. 1

    Coordenades:

    41.62746
    2.68931
    474120
    4608461
    Número de fitxa
    08163 - 281
    Patrimoni immaterial
    Tipologia
    Música i dansa
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XXI
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Obert
    Lúdic/Cultural
    Titularitat
    Pública
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    El ball pla és un ball obert, sense limitació de parelles, en el que hom pot entrar i sortir en qualsevol moment amb la única condició de cridar “Rístol”, alhora que el fa fer a la balladora a tall de salutació a les altre parelles. La balladora duu vano.

    Té dues parts ben diferenciades. L’una de moviments més reposats i l’altra amb moviments més saltats. El cos del ball consisteix en tres figures. Dues són reposades i la tercera és la saltada pels homes, mentre que les dones es mouen amb placidesa. El ball dura com tantes ganes hi ha. Al final, es repeteix el passeig acompanyat d’un moviment de cloenda. La melodia és una versió d’ ”El bon caçador”. Transcrivim el ball per no perdre’n cap detall, segons va recollir la folklorista Sara Llorens, i recopilat posteriorment per Pompili Massa (1990):

    “PASSEIG:

    Amb la mateixa melodia del ball es fa el passeig, que dura tantes tirades com calguin mentre hi hagi parelles que hi vulguin prendre part.

    Es passeja de bracet a una passa per compàs. Els homes porten una almorratxa plena d’aigua d’olor a la mà esquerra a l’alçada de l’espatlla i les dones es venten. A la fi del passeig les parelles se saluden. A fi d’unificar les maneres de saludar, cal que l’home saludi amb el peu dret i la dona amb el peu esquerre i després el ball comença.

    PRIMERA FIGURA (una tirada):

    1-11 Agafats de les mans de parella, es fa punt pla de cara i d’esquena, començant de cara i avançant.

    12 Salutació: la dona amb el peu esquerre i l’home amb el peu dret.

    13-16 Punt pla de cara i d’esquena, avançant.

    17-18 Rístol

    SEGONA FIGURA (1 tirada):

    1-11 Passeig agafats de bracet, fent una passa per compàs. En aquest moment les dones es tornen a ventar.

    12 Salutació amb el peu dret a davant alhora que s’agafen de mans de parella.

    13-17 Agafats de mans de parella, fan una volta sobre el seu eix amb punt pla de costat i avançant en sentit horari.

    18 Se saluden marcant el peu dret a davant

    TERCERA FIGURA (una tirada):

    Dones

    1-12 Amb la mà esquerra a la faldilla i amb la dreta ventant-se, giren sobre el propi eix, en sentit horari, fent punt pla de costat i avançant un quart de volta cada 3 compassos. A la caiguda del compàs 12, saluden amb el peu dret a davant.

    Homes

    1-12 Volten la balladora, de cara, fent punt pla saltat i també avançant en sentit horari un quart de volta cada 3 compassos. A la caiguda del compàs 12, saluden amb el peu dret a davant.

    Tots

    13-17 Agafats de mans de parella, fan una volta sobre el seu eix amb punt pla de costat i avançant en sentit horari.

    18 salutació amb el peu de dintre de la parella a davant

    PASSEIG I FINAL

    PRIMERA TIRADA

    1-18 Les parelles es tornen a agafar de bracet i passegen talment com abans de començar el ball. Les dones es tornen a ventar. A la fi del passeig les parelles se saluden amb el peu de dintre: el dret per als homes i l’esquerre per a les dones.

    1-11 Agafats de mans de parella, s’avança fent punt pla de cara i esquena

    12 Salutació amb el peu dret a davant.

    13-14 Rístol en què la dona es desplaça per fer una sola rotllana tots els balladors.

    18 Es tanca una rotllana i se saluda al centre.

    Pineda de Mar ha pogut preservar les danses antigues gràcies al treball de la folklorista Sara Llorens (1888-1955), que recollí costums, llegendes i tradicions, cançons i balls del Maresme, i en concret de Pineda de Mar.

    Pompili Massa (1990), materialitza el recull de totes elles. A partir d’aquest moment es comencen a recuperar, de manera que quan arriba l’estiu, cap al vespre amb la fresca, a la plaça de l’Ajuntament, s’ensenya a ballar a tothom qui ho vulgui aprendre i poder-les ballar el dia de la Festa Major. Durant aquest procés se n’han pogut recuperar fins a set de balls.

    MASSA i PUJOL, Pompili (1990). Dansar a Pineda. Ajuntament de Pineda de Mar.

    RODIÉ ESPINET, Agnès (2015). "La Dansa de Pineda", dins Balls i Danses del Maresme, p.33. Biblioteques Municipals del Maresme.