Ateneu Ordalenc

Subirats

A l'edifici de l'Ateneu d'Ordal, els veïns del poble han tingut el lloc on s'han trobat especialment per a portar a terme les seves activitats d'esbarjo, com ballar, fer representacions teatrals o programar la Festa Major. Al principi l'Ateneu Ordalenc s'havia d'ubicar a la casa de Cal Fideu, on és ara la casa de l'actual Casablanca ja que estava a la venda. Degut a que aquest edifici necessitava un seguit de reformes caríssimes, es va decidir formar una junta per a construir el que seria l'Ateneu Ordalenc. Així, el dia 24 de gener de 1928 s'inaugurà l'edifici de nova planta de l'Ateneu d'Ordal amb el nom de "Centro Ordalense" (ens trobem en plena dictadura de Primo de Rivera), construït al carrer de Can Novençà, nº11, i es forma la primera Junta de Govern de l'Ateneu, sota la presidència de Joan Vendrell Raventós. L'estètica i aspecte de l'edifici de l'Ateneu es va inspirar en el Centre Agrícola de Sant Pau d'Ordal; es va trigar sis mesos en la seva construcció, de gener fins a juliol, per poder-lo inaugurar per la Festa Major de l'any 1928. Per ser soci de l'Ateneu s'havia de satisfer una quota de 50 ptes en metàl·lic i unes altres 50 en treballs diversos. L'abril d'aquell mateix any s'instal·la un telèfon a l'Ateneu. El setembre de 1929 els socis de l'Ateneu decideixen llogar el bar-cafè del centre, ja que per a la societat era massa despesa ocupar-se de la venda de begudes. La subhasta per l'arrendament del bar fou guanyada al millor postor, en aquell cas, el Sr. Jaume Massana i Matas, per una quantitat de 66 ptes i 6 cèntims. A partir de l'any 1930, però, l'arrendament del bar passa per diverses mans i per rendes diferents. També es van succeint els canvis en la Junta de Govern de l'Ateneu. L'any 1933 es dona un cas de solidaritat entre els socis de l'Ateneu, ja que aquests acordaren per unanimitat que els socis que s'havien quedat a l'atur podrien entrar al local sense pagar cap quota. D'altra banda, l'abril d'aquell mateix any s'instal·la un aparell de ràdio al local. L'any 1935 s'inicien les obres per instal·lar un cel ras, que costen 825 ptes. Durant la postguerra, a l'any 1946, es compra una gramola, i es dota a l'Ateneu d'un departament en el local de ball per a col·locar-la. Dos anys més tard, el 1948 es construeix un cel ras en el local d'espectacles. L'any 1951 es proposa plantar arbres al rebedor del cafè i davant de la terrassa. Un cop plantats els arbres, cal fer unes escales i una terrassa per al cafè. Els socis que tenien quotes endarrerides les van poder pagar ajudant i treballant en la plantació dels arbres. Pel que fa a la resta de l'edifici, es va destinar el pressupost de l'any 1953 a arrebossar les façanes del local social i construir un paravent a l'entrada del bar-cafè. Fins l'any 1963 estava també obert el Centre Parroquial d'Ordal; aquell any es va tancar definitivament, ja que es trobava en molt mal estat. Des d'aleshores, tots els programes recreatius i culturals es realitzen exclusivament a l'Ateneu. El gener de 1964 s'acordà comprar una màquina de cinema per al local, de la marca Marín S. A. De Barcelona, al preu de 56.270 tes, que inclou l'equip complet; el 1969 es comprava una televisió, que no podria funcionar, per decisió de la Junta, mentre s'estigués projectant una pel·lícula amb la màquina cinematogràfica. L'any 1969 es decideix dotar l'Ateneu de personalitat jurídica, i per tal de fer-ho, la societat, que a la pràctica inclou a la majoria de veïns d'Ordal, es constitueix en Assemblea de Veïns. Uns anys més tard, el 1975, es renoven els Estatuts de l'Ateneu, amb l'ajuda d'un advocat. El 1977 es comencen les obres de la discoteca, la sala de juntes i la sala de jocs. L'any 1978 es celebra el cinquantenari de l'Ateneu d'Ordal, amb varietat d'espectacles i la projecció de diverses pel·lícules i, el dia 6 de gener de 1979 es constitueix, a l'edifici de l'Ateneu, el grup artístic Joves d'Ordal.