Arnera de les Llobatones
Rellinars

    Vallès Occidental
    Sector Cisternot
    354

    Coordenades:

    41.64505
    1.90446
    408767
    4610947
    Número de fitxa
    08179 - 393
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Element arquitectònic
    Modern
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XVIII-XIX
    Estat de conservació
    Bo
    Petit enderroc interior
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08178A009000090000OO
    Autoria de la fitxa
    Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert
    Marc Malgosa Montserrat, Joan Soler Gironès i Marc Samper Gispert

    L’Arnera és un tipus d’arquitectura rural relacionada amb l’apicultura. En aquest cas, es tracta d’una construcció margera, això és, un espai deixat en aquest marge de pedra seca per ubicar-hi l’arna en forma vertical. Està situada a l'obaga de la partida anomenada Fondo del Cisternot. L'accés es fa pujant pel camí de Cal Manel i trencant a mà esquerra pel camí que mena a Les Llobatones. Després d'un revolt del camí a mà esquerra hi ha uns camps erms situats en una petita plana.

    Està situada al bell mig d'una paret de pedra seca d'1,30 m d'alçada, observable des del camí. Sobresurt 0,30 cm per costat dret. Difereix de la resta pels brancals i la llinda amb voladís superior. La boca mesura 0,60 m d'alçada per 0,30 d'amplada. Per sobre el marge hi ha una estructura de lloses planes enfonsada on hi ha crescut l'herba, la qual cosa explicaria perquè a l'interior s'hi observa un enderroc.

    Al voltant d’aquest marge trobem exemplars de Pi Blanc (Pinus halepensis) i Llentiscle (Pistacia lentiscus), vegetació espontània que ha anat creixent en els marges antigament conreuats.

    Aquest element consta en el cadastre en terres de Les Ferreres, Rellinars.

    També consta a l’inventari de la Wikipedra, amb el codi 1898.

    Amb la finalitat d’obtenir la mel, que era l’únic sucre existent durant molts segles, s’agafaven els eixams silvestres d’abelles i es posaven dins de l’arna o rusc per tal de semidomesticar-les. L’arna utilitzada en les arneres podia ser de qualsevol tipus: arna de tronc, arna de canya, de suro o de fusta. Els avantatges d’una arna custodiada dins d’una arnera eren la protecció sobre les inclemències del temps (pluja o vent) i també la protecció dels atacs dels depredadors, ja que només quedava descoberta la cara de l’arna on hi havien les piqueres d’entrada i sortida, l’única part que elles podien controlar.

     

    MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021) “Rellinars a les teves mans”, guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars

    Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021)

    MONTLLÓ BOLART, Jordi - Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental) - Juliol 2019 - Coordinació Area de Cultura DIBA.