Antigues caves i habitatge Lavernoya
Sant Sadurní d'Anoia

    Alt Penedès
    c. Sant Pere, 15, 17, 19.
    Emplaçament
    Cantonada del carrer de Sant Pere amb el carrer de Fullerachs.
    163

    Coordenades:

    41.42471
    1.78588
    398548
    4586617
    Número de fitxa
    08240 - 209
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX-XX
    Any
    1890
    Desconeguda
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    8768610CF9886N0001KO
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

    Edifici industrial ubicat en la confluència de dos carrers, de planta baixa i pis. Les dues façanes són molt semblants amb una distribució de quatre portals d’arc rebaixat a la planta baixa, tot i que actualment només un dels quatre portals en cada façana és funcional i la resta estan tapiats o s’han obert finestres triforades. Una senzilla faixa horitzontal divideix la planta baixa del primer pis en totes dues façanes.

    A la façana del carrer Fullerachs, la primera planta té tres finestrals i un balcó, mentre que la mateixa planta del carrer Sant Pere hi ha dos balcons i 2 finestrals. Totes les baranes són de ferro forjat i les obertures estan emmarcades en maons. Sobre la cornisa de maons de la primera planta de cadascuna de les façanes, es situa un capcer ondulat triple decorat amb boles en les interseccions de cada cos circular. El cos central més gran mostra una inscripció “Lácrima Baccus”.

    A l’extrem de l’edifici del carrer Sant Pere en una placa metàl·lica decorada amb pàmpols i raïms i el logotip de Lacrima Baccus, es pot llegir la inscripció “Caves Lavernoya, fundada en 1890”.

    L'habitatge del número 19 del carrer Sant Pere, que forma part del conjunt, és d’una casa entre mitgeres de planta baixa i pis. A la planta baixa, la porta d’accés se situa a l’esquerra del pla, i conserva encara un detall superior del ferro forjat (tot i que està molt modificada). La façana es caracteritza per la seva simplicitat i simetria, amb un sola llosa de formigó que conforma el balcó corregut del primer pis, amb dues portes sense emmarcar ni decoracions i una barana de ferro forjat.

    El coronament està realitzat amb una barana d’obra imitant l’estil clàssic. Aquesta, es recolza en una cornisa d’una sola llosa, sobresortint del pla, i sustentada en mènsules amb les lletres inscrites “LB".

    Des dels extrems de la cornisa enllosada sobresurten dues pilastres amb decoracions florals i triple mènsula, tot emmarcant  la façana, que descansen damunt el sòcol d’obra nova, de la planta baixa.

    Jaume Raventós i Poch (1873-1936) va fundar les caves Lavernoya. L’activitat del vi escumós es va iniciar a la plaça de l’Ajuntament, sota de casa seva: cal Pau Francesc. El seu pare, Pau Raventós i Vallès (1838-1909), va ser alcalde de Sant Sadurní d’Anoia.

    La família Raventós tenia una finca entre Sant Pau d’Ordal i Can Rossell, una de les grans propietats més antigues de Subirats, d’on van sorgir diverses ramificacions familiars dels Raventós al Penedès. Abans de centrar-se en l’activitat del xampany, a final del segle XIX van comercialitzar vins embotellats, amb marca, essent uns dels primers embotelladors (amb el número de registre 140-B. El negoci del xampany, en créixer, va ser traspassat al carrer de Sant Pere.

    La seva primera marca comercialitzada va ser Lavernoya, nom dels dos rius, Lavernó i Noia, que creuen el municipi de Sant Sadurní. Cap als anys 1920 van guanyar diversos premis a Londres, París, Venècia o Milà, que incorporaven en els seus catàlegs i cartells de l’època Va arribar a ser una de les cases més acreditades d’inici del segle XX.

    Segons el cadastre, l’edifici de la cava l'any 1964 va ser reformat parcialment.

    BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurní d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia.

    CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.