Antiga rectoria de la Coma del Bosc
Sant Martí de Centelles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt d'estructures on destaca un cos principal de forma rectangular, del que es conserven els angles de les parets amb una alçada conservada, en alguns punts d'aproximadament 1'50 m, i que permet entreveure una estructura de planta baixa i pis, de carreus de pedra local, ben escairats i de dimensions variables lligats amb argila i argamassa. No es conserva la coberta i la runa no permet entrar en algunes dependències de la casa. Una part de l'estructura aprofitaria el terreny natural per assentar part de l'edifici sobre la calcària. També s'observen altres dependències annexes que acabarien de conformar la rectoria juntament amb dos grans murs de contenció fets de pedra seca amb carreus de pedra local ben escairats i petites feixes de camps al voltant, que indicarien un agricultura incipient i de caire autosuficient.
L'entorn d'aquesta rectoria encara es conserva.
Història
Les notícies d'aquesta primitiva rectoria les trobem en la mateixa documentació parroquial on s'esmenta que la Coma del Bosch era la primera propietat que tenia la parròquia de Sant Martí de Centelles (i el Bisbat de Vic) a la zona. Concretament la documentació detalla que la única dotació territorial del rector de Sant Martí fou l'alou conegut com "La coma del Bosch", on fins el 1857 va estar emplaçada la rectoria vella de la que encara en queden les runes i que aquest mateix alou fou cedit a l'església de Sant Martí pels nobles Gilabert de Centelles i la seva muller Saurina a principis del s. XIII. Així l'espai definit amb el topònim de la Coma del Bosch es documenta des de l'alta edat mitjana, però les referències a la rectoria i les evidències arquitectòniques d'aquesta són aproximadament del segle XVII, entrada l'època moderna. Les seves funcions minvaren al llarg del s. XIX i aquesta casa fou abandonada ocupant-se com a rectoria part de les dependències properes a l'església fins a perdre el seu ús a mitjans del s. XX al canviar la gestió de la parròquia passant aquesta al rector de Centelles.
Bibliografia
PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a Ausa, n. XVIII. p. 357-372.
PLADEVALL, Antoni. (1962). Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic.
PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles.
