Alzinar de l'Artiga o del Mal Pas
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Massa d'alzinar espessa que creix als voltants de l' indret anomenat del Mal Pas o l'Artiga, amb nombrosos arbusts i lianes que han reforestat marjades i espais boscosos on abans dels anys 1950 i 1960 predominava l'alzinar esclarissat degut a l'aprofitament intens pel carboneig, el carbonet i la llenya. L'abandonament d'aquest aprofitament del bosc i les marjades de cultiu de vinya i altres productes de la terra han conduït a l'aparició d'un bosc constituït bàsicament per alzines, que a proximitat de les zones més ombrívoles pot alternar amb algun arbre caducifoli com el roure. L'estrat arbori és dens i sempre amb fulles, la qual cosa dificulta l'entrada de llum a l'interior del bosc, amb una franja o cortina d'arbustos i lianes, sovint impenetrable degut al predomini d'aritjol.
Història
L'evolució del bosc d'alzina en els darrers mil·lennis ha estat determinada per l'aprofitament que l'home n'ha fet: aglans per l'alimentació del bestiar i humana, escorces per a l'obtenció de tanins per l'adobatge de les pells, carbó, llenya o fusta per a la construcció d'eines i peces ... Destaca la transformació dels boscos per a l'agricultura,en els terrenys més planers i zones baixes inferiors del litoral. La transformació d'alzinars i boscos mixtes en terrenys agrícoles és un fet més o menys constant al llarg de la història.
La llenya per a ús domèstic, bòbiles i forns i l'obtenció de carbó per a ús industrial a les fargues són derivats que han estat de primer ordre fins fa pocs anys.
La pastura d'alzinars fet amb cabres i ovelles més adaptades al tipus de farratge que hi creix i les comunitats arbustives també són sovint, si no hi ha cap mena de control, un exemple típic de la degradació de l'alzinar.
A partir dels anys seixanta, el bosc d'alzina sembla que recupera el terreny degut als canvis socials lligats a la industrialització i a la utilització massiva dels combustibles fòssils. Aquests boscos de Quercus ilex són hostes de nombroses espècies de fongs que donen lloc a més de 300 espècies de bolets, condicionades principalment per les pluges d'hivern i tardor. Però també alberguen espècies cinegètiques, entre les quals cal destacar el senglar (Sus scrofa), el cabirol (Capreolus capreolus), el tudó (Columba palumbus), o les tórtores (Streptopelia decaocto), els tords i grives (Turdus sp), i ja més a proximitat de camps de cultiu, el conill, la guineu (Vulpes vulpes) o la perdiu (Alectoris rufa).
Bibliografia
AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
BOLÓS, O.; CARRERAS, J. (2004). Mapa de vegetació potencial de Catalunya. Ed. Institut d'Estudis Catalans, grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació. Universitat de Barcelona.
CEC (1991). CORINE Biotipes manual of the European community. A method to identify and describe consistently sites of major importance for nature conservation. Comission of the European Communities. Ed. Office for official publications of the European Communities. Luxembourg.
FOLC, R. (1986). La vegetació dels Països Catalans. Ketres editora. Barcelona.
GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona.
