Albereda del Torrent del molí de Cuquet - Can Valleu
Vilassar de Dalt
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Albereda desapareguda de la qual en resten dos o tres espècimens, joves, a tocar del camí, enfront gairebé de Can Valleu. Aquests exemplars creixen torts, en un regueró del torrent, prop d'un barri. Es tracta d'exemplars molt joves de Populus alba, una espècie de pollancre, de la família de les salicàcies. Sembla més que hagin nascut dels rebrots d'arrels que van quedar colgades que no pas perquè hagin estat plantats. És un arbre de creixement ràpid i ben aviat agafa alçada i corpulència. El seu tronc esdevé gruixut i la capçada ampla i irregular. L'escorça és llisa i amb una coloració que va del blanc al gris. Té una forma esquerdada i taques fosques de forma romboide. Als arbres vells, l'escorça s'enfosqueix i poden aparèixer esquerdes o fissures. Les branques joves són verdes i com peludes. Les fulles són palmades - lobulades, amb una base en forma de cor i el pecíol llarg. Per sota són gairebé blanquinoses i per sobre verdes; amb el sol provoca un efecte mirall. Comparteix la vora del torrent amb algun espècimen de vern i d'avellanosa a més del Populus nigra,
La fitxa núm. 189 del Pla especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt de l'any 1997, senyala una zona davant de Can Valleu amb un 80 % d'àlbers, 10% de verns i 10 % d'avellaners. De tota aquesta vegetació, en resta algun vern i avellaner però dels àlbers no en resta gairebé cap espècimen, tret d'aquests rebrots.
És un arbre apreciat per a l'obtenció de fusta, ja que seca ràpidament i és resistent a l'abrasió i elàstica. L'escorça és emprada per a l'obtenció de carbó vegetal en el tractament de problemes digestius, ja que actua com un poderós absorbent de toxines al conducte digestiu. Té moltes propietats farmacològiques, en ús extern i intern. La seva escorça o extreta d'una branqueta jove pot servir com a dentífric per raspatllar-se les dents, guarir ferides i contusions de la pell. També s'ha emprat tradicionalment en les adoberies per tenyir la pell.
Història
El nom científic, Populus alba, està compost pel nom del gènere Populus, (del llatí populus) que significa pollancre, i del terme en llatí "alba", pel revers de les fulles de color blanc. Aquest arbre va ser molt important en la cultura celta. Aquests pensaven que les gemes i les fulles els portarien prosperitat econòmica. En l'antic alfabet druídic ogham, l'àlber (eadha en irlandès antic), corresponia a la lletra E.
Bibliografia
AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt.
BOLÓS, O.; CARRERAS, J. (2004). Mapa de vegetació potencial de Catalunya. Ed. Institut d'Estudis Catalans, grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació. Universitat de Barcelona.
CEC (1991). CORINE Biotipes manual of the European community. A method to identify and describe consistently sites of major importance for nature conservation. Comission of the European Communities. Ed. Office for official publications of the European Communities. Luxembourg.
FOLC, R. (1986). La vegetació dels Països Catalans. Ketres editora. Barcelona.
GUARDIOLA, Moisès (2013). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels Hàbitats d'Interès Comunitari (HIC) del Parc de la Serralada Litoral, escala 1:10.000. Ed. Grup de Geobotànica i Cartografia de la Vegetació de la Universitat de Barcelona.
LÓPEZ GONZÁLEZ, Ginés A. (2001). Los árbones y arbustos de laPenínsula Ibérica e Islas Baleares. 2 volums. Ed. Mundi Prensa. Madrid.
