Ajuntament
El Masnou

    Maresme
    Passeig Prat de la Riba, 1

    Coordenades:

    41.47922
    2.31914
    443155
    4592181
    Número de fitxa
    08118 - 127
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Neoclàssic
    Isabelí
    Segle
    XIX
    Any
    1845
    Miquel Garriga i Roca
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL (PGOM 1992 i Llei 9/93 del Patrimoni)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si (IPA 8580 )
    Accés
    Fàcil
    Científic
    Titularitat
    Pública
    Ajuntament del Masnou (Passeig Prat de la Riba, 1)
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Edifici amb tres façanes de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos i coberta plana practicable a mode de terrat.
    La façana principal, orientada a migdia, es disposa simètricament i es divideix horitzontalment en dos trams, separats per la balconada amb balustrada d'obra: la planta baixa, de pedra, on hi ha la porta d'accés amb arc de mig punt, flanquejada per dos baixos relleus; i el primer i segon pis, recorreguts per les quatre columnes amb capitell corinti, que sostenen l'entaulament que corona l'edifici. Aquest s'ornamenta amb l'escut esculpit del municipi, sobre un rellotge de sol. A la balconada, entre les columnes, hi ha dues escultures femenines.

    Sembla ser que reprodueix l'esquema de la façana de l'Ajuntament de Barcelona, però més simplificada. La balconada fou una transformació recent, ja que l'edifici projectat per Miquel garriga i Roca tenia un balcó entre les columnes, però va caure a l'agost del 2010 i l'edifici ha recuperat la seva fesonomia original.

    Des de la constitució del Masnou com a municipi independent, l'any 1825, es va fer evident la necessitat de construir una casa de la vila. En un principi, les reunions consistorials se celebraven a la casa rectoral o a les pròpies cases de l'alcalde o el secretari.
    En actes del Ple del 1834 es té constància dels problemes derivats de la manca d'un edifici propi, ja que els veïns del secretari escoltaven les reunions i interferien en els Plens. Aquell any, l'alcalde Joan Rubis va encarregar a l'arquitecte Miquel Garriga el projecte de construcció de l'actual edifici en uns terrenys que la família de gaspar Malet havia adquirit el 1755.
    El nou edifici acolliria les escoles públiques, l'habitació del mestre, una quadra als baixos i habitacions a l'entresòl per la tropa. A l'Ajuntament també s'hi va instal·lar la venda de bitllets de tren i, més endavant, la oficina de telègraf.
    Les obres es van adjudicar a Francisco Batlle de Barcelona, amb un pressupost de 91.150 rals de velló, 7.706 rals menys que el pressupost inicial concedit a Miquel Garriga i Roca.
    Per costejar les obres, es va crear una Comissió de prestamistes i una junta de veïns. Va ser el gremi de mareantes, però, qui va aportar més capital, mitjançant avançaments que l'Ajuntament va anar tornant.
    Després de la Guerra Civil es va haver de restaurar pels danys provocats pel conflicte armat.
    L'any 1950 es va aprovar el projecte de reforma del saló de sessions del Ple que s'inauguraria un any després amb una galeria de pintura de masnovins il·lustres.

    ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona.
    BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia.
    GIRALT, C. I PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou.
    SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.
    Arxiu històric del Masnou C-Edificis emblemàtics I