Abric Romaní Capellades

Anoia
Cingle del Capelló
Cingle del capelló
302

Coordenades:

41.53284
1.68811
390560
4598741
08044-15
Patrimoni immoble
Jaciment arqueològic
Paleolític
Bo
Segons la catalogació de l'IPAC l'estat de conservació és excel·lent
Legal
BCIL, PGOU 1986
7647
Fàcil
Científic
Pública
Ajuntament de Capellades. C/ Ramon Godó, 9. 08786 CAPELLADES
Juan Garcia Targa

Es localitza a l'extrem nord del passeig del Capelló accedint-se al jaciment per una porta. Està penjat en ple congost de l'Anoia.

Es una cova de 20 metres de llargada per 5 metres de fondària i 3 metres d'alçada a la boca d'accés. La potència estratigràfica és de 12 metres, essent els nivells més moderns d'inicis del Paleolític Superior.

La campanya de 1983 posar al descobert tres estructures de combustió, una estaca de fusta, un collaret de cipraca del Paleolític Mitjà amb industria lítica mosteriana de denticulats. La fauna esta formada per carnívors (os, llop, hiena, porc senglar, etc.), herbívors ( cavall, cérvol, llebre), aus (àliga, gralla, ànec, etc.).

També es documenta l'ocupació del Paleolític Superior, amb una diversitat de teories en torn a la pertinença de les peces lítiques, entre el Proto-Aurinyacià,l'Aurinyacià, Gravetià, Magdalenià, Perigordià.

Durant la realització de la Carta Arqueològica (1984) el jaciment presentava un bon estat de conservació i l'any 1989 es documentà un recipient de fusta carbonitzat de 45.000 anys.

Posteriorment, l'any 1992 es recuperaren restes de grans felins (pantera i lleó)

També conegut com a: Balma del Fossar Vell. L'Abric Romaní es el principal jaciment del Parc Prehistòric de Capellades que juntament amb el altres es localitza en la formació geològica travertinica de la Ciglera del Capelló. La rellevancia científica va fer que una teulada protegeixi les restes.

Descobert l'any 1909 per Amador Romaní. Al segle XIX es feia servir com a cementiri i posteriorment serví de pedrera

Treballs efectuats:

Amador Romaní des de 1909 fins 1930

Excavacions:

1909-1911. Treballs sota el patrocini de l'Institut d'Estudis Catalans: Amador Romaní, Lluís Marià Vidal, Norbert Font i M. Cazurro.

1956-1962: Eduard Ripoll, Laplace (1959) i H. Lumley (1961)

1975: Eduard Ripoll i M. Llongueras

1983 fins l'actualitat: direcció d'Eudald Carbonell

Només hem fet referència a algunes de les decenes d'articles publicats sobre l'assentament de l'Abric Romani.

BARTROLI, R; CARBONELL, E i VAQUERO, M. 2007. "Darrers treballs de recerca i adequació a l'Abric Romaní i la Cinglera del Capelló. El parc prehistòric de Capellades (Anoia)". Tribuna d'Arqueologia. 2007

CARBONELL, R i VAQUERO, M. 2000/2001"Los yacimientos paleolíticos del Abric Romaní y el Abric Agut (Capellades, Barcelona). Rèplica a Campillo et all.", Complutum, 11. Madrid.

CENTRE DE RECERQUES PALEO-ECO-SOCIALS DE GIRONA. "Aproximación histórica al Paleolítico de Cataluña: Amador Romaní i Guerra i els seus treballs de camp a l'arqueologia (1873-1930)". Estrat. Igualada. 1989.

LAPLACE, G. 1962. "Le Paleolitique Supérieur de l'Abri Romaní". L'Anthropologie

MORA, R et all. 1988. "Chronostratigraphy of Abric Romaní". L'Homme de Néandertal. Liège. Vol I.

RIPOLL, E. "Excavaciones en el Abrigo Romaní (Capellades, Barcelona)". Ampurias, XXVI-XXVII. 1959.

VALLVERDU, Josep; ALLUE, Esthel et all. 2014." Abric Romaní (Capellades)". En Sala Ramos (Editor). Los cazadores recolectores del Pleistoceno y del Holoceno en Iberia y el Estrecho de Gibraltar. Estado actual del conocimiento del registro arqueológico. Universidad de Burgos y Fundación Atapuerca.