Casa plaça Porxada 11
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici d'habitatges que ha conservat alguns elements de la construcció originària, especialment dos finestrals de tradició renaixentista. És una edificació entre mitgeres que fa cantonada. Té planta baixa, dues plantes pis i golfes, cobertes amb teula a tres vessants. Les façanes són planes, de paredat arrebossat amb carreus a la cantonada, cosa que, junt al desplaçament de l'eix cap a la cantonada, ajuda a emfasitzar-la. La verticalitat de les obertures té el contrapunt de l'arqueria de la golfa i el potent ràfec de la coberta que ressegueix les dues façanes (CUSPINERA et alií, 2001; PATRIMONI, 1985). La façana de ponent fa un queixal i, a la part posterior, és on es troben els finestrals decorats amb motllures. L'edifici conserva els següents elements destacables:
1. Façana de migdia. Planta baixa . Portal principal d’accés a l’immoble, coronat per un arc de mig punt format per grans dovelles. Ha estat objecte de reformes a la part interior de l’arc, ja que s’hi inscriu una obertura rectangular.
2. Façana de migdia. Planta baixa. Finestra acabada amb llinda plana sobre imposta amb motllura.
3. Façana de migdia. Segona planta. Finestra que, tot i haver estat molt malmesa i pintada, conserva encara restes de les impostes sobre les quals hauria descansat la llinda. Difícil de classificar.
4. Façana de ponent. Planta baixa. Finestra simple delimitada per carreus de pedra que han estat respectats.
5. Façana de ponent. Planta noble. Finestra de tradició renaixentista acabada amb llinda plana treballada amb motllura arquejada decorada amb roseta central, similar a la finestra que es troba a la façana oest de can March. Els brancals també són motllurats amb la base esculpida amb motius geomètrics simples.
6. Façana de ponent. segon pis. Finestra de tradició renaixentista acabada amb llinda plana i brancals motllurats amb la base treballada amb motius geomètrics simples. Es troba molt malmesa. (PANCORBO et alii, 2006: 212).
La portalada que dona a la plaça havia estat d'arc de mig punt, amb pedres dovellades, i va ser reformat, limitant-lo i deixant-lo d'arc pla (CUSPINERA et alií, 2001).
Història
La plaça de la Porxada s’origina en una cruïlla de camins i, en època medieval, acollia la zona principal del mercat, que va ser un dels principals pols de creixement de la població medieval. La primera referència documental del mercat es remunta al 1041. Durant la segona meitat del segle XVI es transformà en la plaça que avui coneixem, quan es va bastir la gran construcció porxada (entre 1586 i 1587) que tenia la funció de llotja de gra de la vila, fet que evidencia la importància que tenia el mercat de cereals a Granollers. En aquesta plaça també hi havia alguns dels casals més notables de la vila, especialment al costat de migdia. Pel que fa a les façanes de les cases, hom ha cregut que formaven un porticat perimetral a l’entorn de la plaça. Tanmateix, aquesta hipòtesi no s’ha pogut confirmar, més enllà dels porxos que es localitzen a l’illa de cases situada a l’oest del carrer d’en Sastre. Tradicionalment a la plaça s’hi han distingit almenys dos espais específics: la plaça del Blat (l’espai triangular entre el carrer de Sant Roc i la plaça) i la plaça de les Gallines (a la zona entre l’edifici de la Porxada i les cases situades al nord).
Pel que fa a aquesta casa en concret, segons un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 212), a partir de la façana de migdia s'hi poden diferenciar dues fases: una és la corresponent a la porta i finestra, així com probablement també a les arqueries. L’altra és la corresponent a les obres que s'hi van fer a finals de segle XIX i començaments del XX.
Concretament, s'hi van fer obres el 1898 (expedient d’obra n. 19), el 1904 (expedient d’obra n. 15) i més recentment el 2004 (expedient d’obra 2004-RCO-303).
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 211-212.
PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
SESÉ, Jaume (1987a). La Porxada. Granollers al segle XVI, Col. Coneguem Granollers, núm. 1., Granollers, Ajuntament de Granollers.