Xemeneia Malgosa
Rellinars
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Formació geològica singular. Es tracta d’un forat que s’ha generat en el marge dret del camí que segueix el torrent de la font de la Cansalada, un marge de sorres i conglomerat, on l’acció de l’aigua hauria anat excavant aquesta cavitat des del llit del camí fins baix el torrent de la font de la Cansalada. Aquesta curiosa cavitat té una boca d’entrada a la part superior d’un metre d’amplada. El forat baixa en vertical primer, després pren forma de “L”, uns 6 m en total, on apareix una nova sortida a l’exterior, i des d’on fent una desgrimpada agosarada podrem baixar al torrent, uns 13 m més avall. Es tracta, per tant, d’una formació en forma de “xemeneia”, amb un accés inferior i sortida superior que també pot fer-se a l'inrevés.
Per la seva ubicació en el camí que ressegueix el torrent de la font de la Cansalada, entre el Coll del Correu i la Serra Llarga de Casajoana, força allunyat del municipi, hem considerat que el seu accés és difícil, tot i que el camí està ben fresat. L’accés al seu interior encara és fa més complicat, i no es recomana d’accedir-hi per perill d’esfondrament.
Formació geomorfològica descoberta de fortuïtament per en Jordi Malgosa el dia 31 d’octubre de 2020, sense que consti a cap mapa topogràfic de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac abans d’aquella data.
Història
S’ha localitzat una publicació a internet de 2013 on es menciona aquesta formació per part d'un grup d'espeleòlegs i muntanyencs de Terrassa, però després de comunicar-ho a la Secció d’Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa, no se li va donar gaire importància ni es va afegir a cap mapa topogràfic. Se’l va anomenar Avenc Foradat de l’Escudella, per la gran varietat d’elements geomorfològics que es troben en aquest sector del torrent de la font de la Cansalada.
L’àrea central del massís de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac està formada per conglomerats massius que passen lateralment al nord (Mura i Sant Llorenç Savall) i al nord-est (Rellinars i Vacarisses), amb materials més fins com els gresos i lutites.
És interessant remarcar l’existència de conglomerats de diferent composició, uns més carbonatats (clastes calcaris o ciment carbonatat) i d’altres de composició més siliciàstica (clastes de quars, pissarres, ciment calcari i sovint matriu argilosa). Els nivells més carbonatats són especialment interessants a la carstificació.
Bibliografia
MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.
MALGOSA MONTSERRAT Marc (2008). Estudi hidrològic de la conca de la Riera de Rellinars. Hidrogeografia i recursos hídrics, UAB.
Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500, inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans” (2021).
MONTLLÓ BOLART, Jordi (2019). Mapa de patrimoni cultural i natural de Rellinars (Vallès Occidental), juliol 2019, Coordinació Àrea de Cultura DIBA.
TARBUCK, Edward J. i LUTGENS, Frederik K. (2005). “Ciencias de la Tierra, una introducción a la geografia física” 8a edició - Pearson Educación S.A.
STRAHLER, Arthur i STRAHLER, Alan H. (2000). “GEOGRAFIA FÍSICA” 3a edició - Ediciones Omega.
