Vilallonga (necròpolis D)
Sant Martí Sesgueioles
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'un conjunt integrat per set sepultures (en el moment que es va fer l’Inventari) excavades al cingle de roca sorrenca en forma "de banyera" o d'extrems arrodonits, amb algun indici trapezial. Totes havien estat horitzontals, però d'alguna ha basculat la roca de base. Algunes de les sepultures estan isolades, però hi ha un grup de tres en una mateixa roca. La seva orientació es va fer d'est a oest. Segons les mides, n'hi ha sis d'adults i una d'infant. Les mides, documentades pels arqueòlegs que van realitzar la carta arqueològica, són respectivament, les següents:
-Longitud: 1'50, 1'75, 1'08, 1'70, incompleta, 1'60 i 2'30 metres.
-Amplada al cap i als peus: 0'32 i 0'32, 0'38 i 0'28, 0'32 i 0'12, 0'50 i 0'35, 0'39 al cap (incompleta), 0'42 al cap, (incompleta), 0'45 i 0'22 metres.
-Profunditat al centre: 0'45, 0'36, 0'27, 0'25, 0'21, 0'21 i 0'33 metres. Cal indicar que estan agrupades en una distància d'uns 30 m aproximadament.
Durant la visita de camp per elaborar aquest treball es va comprovar l’existència de les tombes comentades. Algunes força emmascarades per la vegetació natural. A les tombes existents, cal sumar-ne una, ja que la inestabilitat el talús on es troben, va provocar un moviment del grans blocs de pedra, el qual es devia produir segons informació oral, com a conseqüència del temporal Glòria (gener de 2020), on va aflorar una tomba més infantil de tipus “banyera” amb les restes humanes a l’interior, per tant passen a ser vuit.
Història
El jaciment va ser identificat per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, el 16 de juliol del 1974. Tradicionalment, s’ha relacionat la necròpoli amb els primers pobladors medievals d’aquest indret, que devien precedir l’antic nucli de Vilallonga. Els responsables de realitzar la carta arqueològica, els anys 80 del segle XX, també van reparar en una excavació a la roca per subjectar una biga de coberta, segurament per un habitacle. Per les seves característiques, i dos fragments ceràmics, els arqueòlegs van llençar la hipòtesi amb una datació de les tombes vers el segle IX. No obstant això, l’any 2021 es va procedir a l’exhumació de la tomba localitzada amb motiu dels moviments dels blocs de roca comentats anteriorment. La datació per radiocarboni ha determinat una forquilla cronològica entre els anys 600-674, fet que contextualitzaria un marc cronològic anterior relacionat amb la tardo-antiguitat. És probable la reutilització de les tombes.
Bibliografia
AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana.
BETA ANALÍTIC (2022): Informe de los anàlisis de datación por radiocabono restos humanos tumba Necròpolis D. USA. inèdit
