Torroella
Súria
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt d'edificacions a diferents nivells formant un bloc constructiu principal més un altre de secundari i dos de petits, formats per files de tines. L'edifici principal, de planta quadrangular i vàries plantes, ofereix un aspecte tancat propi d'una obra defensiva, i està ubicat dominant el pas de la riera de Tordell. Per la part E, la qual dona a la riera, presenta un edifici afegit amb posterioritat on s'observen troneres pròpies del segle XIX. Te una capella dedicada a Santa Maria, de planta rectangular, adossada a l'extrem NE, amb la volta decorada amb pintura blava i restes de pintura a la capçalera, a on estava l'altar, avui desaparegut. Al darrera de la capella es poden veure les restes d'una volta i tines. El segon cos d'edificacions està format per un edifici a un nivell inferior, amb parets de pedra i arcs i cantoneres. Les obertures son de maó. Aquest cos caldria datar-lo en el segle XIX, i sabem, per documentació oral que era el lloc on hi havia estat una fassina.
Una part de l'edificació està destinada actualment a la cria de porcs senglars, precisament la que abans havia estat fassina.
Història
De l'any 1205 es conserva, a l'arxiu Fàbrega de Cererols, el testament, fet en pergamí, atorgat per Guilleuma de Torroella, germana de Berenguer de Súria i muller de Berenguer de Torroella, del qual prengué el nom (SITJES, 1990). Ramon Folc de Cardona paga a l'hereu de Jaume II per la venda d'entre altres llocs de Torroella (REGUANT, 1988). De tota manera, no està clar que aquestes cites siguin referides a aquesta Torroella, car poden pertànyer al proper poble de Torroella, encara que es conserven a la fitxa, per precaució. En un cens de 1877 apareix com "alqueria de Torroella", amb dos edificis, d'un i tres pisos, un habitat constantment i l'altre deshabitat.
Bibliografia
CASTELLANO, Albert; FONTS, Jordi; LEÓN, Joan (eds) (1999) Sender de Súria. Volta al terme municipal. Variant de Coaner. Variant dels llacs d'Argençola, Súria, Centre Excursionista de Súria.
GAVÍN, Josep M. (1979) Bages (Inventari d'esglésies núm. 5). Valldoreix: Arxiu Gavín.
REGUANT i AGUT, Josep (1988) "Súria", Història de les comarques de Catalunya. Bages". Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.
SITJES I MOLINS, Xavier (1990) "Sant Cristòfol de Súria" Butlletí dels Amics de l'Art Romànic del Bages. Núm. 65, pp. 231-234, Manresa: Amics de l'Art Romànic del Bages.
