Torre dels Encantats
Arenys de Mar

    Maresme

    Coordenades:

    41.571786948374
    2.530303578946
    460841
    4602341
    Número de fitxa
    08006 - 1
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Medieval
    Modern
    Segle
    XIII-XVII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIN
    RI-51-0005174
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Sí (IPAC)
    Accés
    Restringit
    Altres
    Titularitat
    Privada
    08006A001000740000MO
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Torre de guaita situada damunt el turó homònim, a l'oest del terme municipal, a tocar amb Caldes d'Estrac. És una torre de planta circular amb una avantmuralla circular emmerletada. Es tracta d'una construcció del segle XIII reformada al segle XV i envoltada de la muralla del segle XVI.

    Fou construïda amb pedres del poblat ibèric, que es troba al mateix turó, pels castlans del castell de Montpalau perquè servís de límits del castell i del vescomtat de Cabrera. Les incursions de pirates turcs i barbarescos registrades durant el segle XVI obligaren a fortificar la construcció amb una muralla circular, amb bombarderes; bastida també amb les pedres del poblat ibèric, prenent des de llavors la torre l'aspecte que ha conservat fins ara.

    Entre 1954 i 1955 la muralla fou renovada. Es desconeix la raó del nom de la torre. Originàriament, tan sols era designada així a Caldetes. A Arenys se'n deia la "Torre de Caldes". Sobre l'origen del nom, s'apunten dues raons (Agusti Espriu, 2010, pp. 149): una d'històrica i una altra de llegendària. Segons Josep Maria Pons i Guri prendria el mot "encantat" qualsevol indret os es trobessin objectes "estranys", referint-se a les restes del poblat ibèric. L'origen llegendari cal buscar-lo en la llegenda que explica com els veins de Caldes veien formes fantasmagòriques que es passejaven pels merlets de la torre i els seus voltants.

    No s'ha pogut accedir a la finca.

    S'utilitzà com a punt fronterer del comtat i bisbat de Girona, així com de les divisions administratives posteriors, anomenades vegueries i, més tard, dels corregiments borbònics, separats de les terres barcelonines per la riera de Caldes.

    BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). Un recorregut per Arenys de Mar. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.

    ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2010). Aproximació històrica al mite de Sinera. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.