Serreta de Viladordi
Castellet i la Gornal
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Els camps situats entorn la fàbrica de FEMSA s’hi van localitzar en superfície diversos fragments ceràmics d’època romana, un fragment de TS amb escenes de caça, fragments d’estucs i tres monedes: Maximià Hèrcules, Ilerda i Kese. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va realitzar una prospecció arqueològica en la qual es van localitzar un gran nombre de fragments ceràmics d’època ibèrica i un fragment d’àmfora itàlica, en una zona allunyada de la fàbrica de FEMSA (400 m). L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de diversos fragments ceràmica ibèrica, tipus sandvitx, tègula i dolia. Aquest material es va identificar a la vessant sud d’un petit turó que formi part del turó de la Serreta, en part destruït durant les antigues obres per la construcció de l’autopista i les instal·lacions de la fàbrica FEMSA. Actualment a les vinyes properes s’ha localitzat en superfície fragments de ceràmica comuna romana
Tota la zona ha estat declarada industrial, per la qual cosa es pot veure’s afectat
Història
El jaciment fou descobert l’any 1959 per Mn. Santiago Casanova.
Bibliografia
GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental.
Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.
VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.
