Sardana del Jovent de Sant Mateu
Sant Mateu de Bages
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Sardana-caramella escrita i composada pel músic de Gironella (Berguedà) Josep Font i Parera. Es tracta d'una peça airosa que evoca el ruralisme i la tradició de les caramelles, molt arrelades a la població de Sant Mateu de Bages. La lletra d'aquesta sardana, força popular en el seu moment, és la següent:
El jovent de Sant Mateu / amb el cor ple de gaubança, /entona pel poble seu / cants d'amor i de lloança.
Cants pel Crist ressuscitat / que amb la mort ens donà vida, /cants alegres pel veïnat / perquè n'és Pasqua florida.
Seguidors de costums velles / i de festa ben mudats / desgraneu les caramelles / per les planes i els serrats.
Que bella ets Pasqua florida / bella com un pomell de flors, / com una noia eixerida / d'ulls de cel i gràcil cos.
Aquí en plena pagesia / entre boscos i conreus, / més que enlloc la poesia / esperona nostres veus.
El verdor de l'olivera / el perfum de l'ametller, / refilets de cadernera / i el ventijol juganer.
Tot això amb volts de campanes / que al·leluia van brandant, / és la Pasqua que encomana
al cor nostre, aquest bell cant.
Ben hagués Pasqua florida, / rep d'aquest jovent, / d'aquí Sant Mateu de Bages, / l'homenatge més fervent.
Història
Josep Font i Parera (Gironella, 1913 - Solsona, 1971) fou un músic, compositor i director de cor, deixeble de Cristòfor Taltabull. Traslladat a Solsona l'any 1959, es va fer càrrec de l'escolania de la Mare de Déu del Claustre i també de l'Orfeó Nova Solsona. És autor de diverses cançons de caramelles, sardanes i música religiosa, entre d'altres. No tenim coneixement de la data precisa de la composició o l'estrena de El Jovent de Sant Mateu. És possible que fos entorn de la dècada de 1940, ja que la gent gran del poble recorda haver-la ballat des de fa molts anys. L'any 1970 se'n va fer un enregistrament al mateix poble de Sant Mateu de Bages. No cal dir que aquesta sardana és una de les que es canten habitualment en les celebracions de les caramelles que es fan al poble. Sembla que en algun altre poble es toca una sardana semblant, que és un plagi d'aquesta.
Bibliografia
BARTOLO-RICART-RUSIÑOL (1982). "El mestre Josep Font", L'Erol, Berga, p. 10-11.