Sant Sadurní de Maçaners
Saldes
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta d'una església d'origen medieval, però refeta totalment al segle XVIII, sense que restin gaires elements dels seus orígens. L'estructura actual no té elements d'alt interès arquitectònic. Edifici de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant, amb campanar de planta quadrada adossat al mur de tramuntana. La porta principal s'obre a la façana est, adovellada en pedra, de factura moderna i ubicada al centre, amb un ull de bou a la part superior. A l'interior el presbiteri és quadrat i la nau està coberta amb volta de canó. Als laterals hi ha diverses capelles, dues a cada costat, separades de la nau principal mitjançant arcs de mig punt. No hi ha elements decoratius remarcables, ja que els objectes de culte i decoratius es van cremar per la Guerra Civil del 1936, exceptuant una pica baptismal en pedra i la d'aigua beneïda de l'entrada.
L'església de Sant Sebastià de Sull era sufragània de Sant Sadurní de Maçaners al segle XIV.
Història
El 1292 es cita l'església de Sant Sadurní de Maçaners, quan el cavaller G. de l'Espunyola i el rector i parroquians de Maçaners encarregaven a l'escriptori de Bagà la confecció d'un santoral pel cant de l'església. Es citen diferents rectors entre 1313 i 1435 (p. 229, vol III baronies), cosa que deixa constància que hi hauria una primera església, probablement romànica, que va ser substituïda per una nova construcció a finals del segle XVII o inicis del XVIII, conservant la mateixa advocació. Pere Fortuny, rector de Saldes, el 1324 acordà amb Ramon de Sant Sadurní, senyor del Sull, que durant un any residiria al Sull, serviria a l'església de Sant Salvador i diàriament oficiaria a la capella de Sant Sebastià i ajudaria al capellà de Maçaners oficiant a l'església de Maçaners a les sufragànies, probablement la de Molers. El 1897 Maçaners va passar a ser parròquia, abans depenia de Saldes (APS).
Bibliografia
GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.
